EXCURSIÓ A L’ERMITA DEL ROSER

excursions a peu ermita roser sant climent llobregat

EXCURSIÓ A L’ERMITA DEL ROSER

De Torrelles de Llobregat a Sant Climent de Llobregat

Distància 12,5 km.             Desnivell 200 m

 excursions a peu el roser

Estimada colla, avui havíem de fer una excursió senzilla, més que res per a fer gana i prendre la fresca, vaja, un passeig, i al final n’ha sortit una caminada de quasi tretze quilòmetres i amb tres-cents metres de desnivell. Us ho explico.

excursió a peu: al costat de cal Joan, el trencall que ens durà a la carena

excursió a peu cal joan torrelles llobregat

El Nani, el Ramon i jo hem sortit de la Colònia a les nou, feia fresca i el cel era blau, tot i que després s’ha anat tapant i destapant. Hem anat cap a Torrelletes i al sortir de Torrelles ens trobem al Miquel, el Forneret. Hem parat, és clar, i hem tingut una bona xerrada, li hem explicat que anàvem cap a cal Joan i a la Font del Vidre i ens ha assessorat sobre unes fonts que podríem trobar pel camí. Primer la Font de la Clota, a la vora d’on estàvem parlant, després la Font de Can Nicolau, a sota el pont de cal Joan a l’entrada de Torrelletes, després la Font del Vidre, a mitja pujada, seguidament la  Font de Can Pinet, a dalt de la carena, i de tornada, la Font de Can Pinyons, endinsada a la riera de sota can Bruguera. Tot ho véiem clar, fins i tot ens ha dibuixat un plànol i hem estat a punt de llençar l’aigua que portàvem. Sort que no ho hem fet, perquè no n’hem trobat ni una. Bé, de fet la de can Nicolau sí que la coneixíem, però estàvem tant cansats quan hem tornat que l’hem deixat per un altre dia.

excursió a peu:  de Can Nicolau fins a can Bruguera tot fa pujada

excursió a peu boscos de can bruguera

Hem aparcat a cal Joan, hem trencat a l’esquerra, cap a can Nicolau i, per camps de cirerers plens de cireres hem arribat a la riera (un quilòmetre llarg). D’una casa ens ha sortit un gos gros, d’aquelles que no borden bup bup, sinó GRRUAU GRRUAU. Avui que no venia el Ciscu  ens trobem la fera. Sort que ha sortit la mestressa de la casa i l’ha fet entrar “No fa res” (ja… ja ens ho sabem això). El camí s’enfilava per dins d’un bosc ombril, màquia pura, uns brucs altíssims i sotabosc de marfull i llentiscle, el terra de pissarra i una certa humitat. Nosaltres parlant sense parar, com fan les dones de la colla quan es troben “Què va fer Espanya ahir?” “Va perdre, els Suïssos vam jugar bé”. Mirant si hi havia cap bolet, mirant si trobem alguna de les fonts assenyalades arribem a la carena una mica tocats, sort que ara  tot era camí planer, amb alguna pujadeta suau i alguna baixadeta juganera. La vista ja us ho podeu imaginar, cap a llevant Barcelona i Sant Ramon, al sud el mar de Mallorca, a ponent Begues amb l’Eramprunya, al nord les Penyes del Moro, natura en estat pur. Però…

excursió a peu: Indicador a l’entreforc del Puig d ‘Endi

excursió a peu al puig dendi

Al cap d’una estoneta ens trobem un trencall amb un indicador anunciant la poma d’Eva “Ermita del Roser, 2,5km” i no ens n’hem pogut estar. Ho havíem promés i igual que els pugen a Montserrat, nosaltres hem començat a baixar pensant que després seria pujada. Dos i mig cap avall i dos i mig cap amunt fan cinc quilòmetres, cinc més dels que teníem previstos. Però una promesa és una promesa i ja ens tens camí avall direcció a Sant Climent. Hem trobat un home al darrera d’una tanca, treballant a sota un porxo “Bon dia mestre, falta molt pel Roser?” Era una pregunta d’educació, perquè ja ho sabíem quan faltava. “Quilòmetro y medio. Vereis una valla azú i enfrente está la ermita” El Nani ha comentat  fluixet que feia olives i jo li ho pregunto “Que fas olives?” “Pués sí, las tengo aquí del año pasao” I ens ha explicat que en fa de trencades i de senceres perquè així les va gastant escalonadament, ens ha dit que hi posa farigola, fonoll, sajolida i una branqueta de cirerer de pastor perquè no es posin negres i prenguin aquell color daurat. Sempre s’aprèn alguna cosa, nosaltres a casa hi posàvem una fulla de llimoner. Hem seguit baixant, a estones molt dret, a estones més planer, fins que hem arribat al Roser. Una decepció.

excursió a peu: Vistes a llevant de l’ermita del Roser. A la dreta el Mont Baix

excursió a peu ermita roser sant climent

El Roser està quasi a sobre el cementiri de Sant Climent. És una ermita nova. A internet he trobat: Actualment es conserva només en terme de Sant Climent la capella de la Mare de Déu del Roser, erigida el 1958 A l’octubre es fa un aplec a l’ermita de la Mare de Déu del Roser. Hem begut aigua, hem menjat nous que portava el Nani i altre cop cap amunt. La pujada ens ha fet mal. Ha sortit el sol i l’airet fresc del matí se n’ha anat cap al nord. Però, ara caic-ara m’aixeco, hem desfet el camí i hem tornat a ser a la carena.

 

excursió a peu:  Can Bruguera

excursió a peu can bruguera

Cap a can Bruguera hi falta gent. Hem passat el puig d’Endí i de seguida hem sigut a la masia de la carena, pedra vermella, immensa, totalment enrunada, sempre ho ha estat que jo recordi. Més enllà encara hi havia la Roca del Barret.A internet hi diu: La Roca del Barret és una muntanya de 299 metres que es troba al municipi de Begues a la comarca del Baix Llobregat. No hi havíem d’anat però estàvem tant a la vora que ens hi hem sentit obligats. Quatre fotos i endarrera.

 

excursió a peu: La Roca del Barret, al camí de Begues

excursió a peu roca barret torrelles

Allà, el GPS ens volia enganyar, “Aneu cap allà” ens deia, i nosaltres no ens ho acabàvem de creure, finalment hem fet cas al nostre coneixement i hem anat per antics camins boletaires que ja coneixíem, hem tornat a passar per dins del bosc tenebrós, hem menjat maduixes de la vora del camí i hem sortit al pla. En un quilòmetre llarg hem tornat a ser al cotxe.

 

excursió a peu:  Pi de can Bruguera

excursió a peu pi de can bruguera

Ara era l’hora d’anar a la Font de can Nicolau però quan el cansament se t’ha posat a les cames ja no tens humor per fer descobertes. Ens hem fet la foto de grup al davant del Pi de les Tres Branques que ara està escapçat, no sé si per culpa del vent o dels mals aires del País. Hem pujat al cotxe i Torrelles avall. Ens hem aturat al bar de l’antiga Font del Saltador, que ara es diu Bar Los Chichos, hem pres la cervesa i cap a casa. Era un quart de quatre i feia molta calor, ningú dels que ens veia comprenia que portéssim, a la mà, és clar, un jersei o un cangur del dematí.

 

Aviat, potser la setmana que ve si no anuncien pluges, anirem al Matagalls. Poc a poquet no ens fa por res.

 

 

Excursió a peu: Pi de les Tres Branques a Torrelletes

Excursió a peu pi tres branques

 

Aleix.

17 de Juny de 2010

Descarrega el track

 (Torrelletes – El Roser – Roca del Barret)

 

 

Visiteu altres llocs de l’autor:

parlemdeteatre.com

aleixcolonia.com

 

 

Post navigation

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *