EXCURSIÓ AL PUIG D’ÀLIGUES

A Excursions a peu: anirem de Pallejà fins al Puig d’Àligues

 

 

 

Excursions a peu: Accés a la Font de la Rovira

excursions font rovira palleja

Aquest matí hem fet una excursió no gaire llarga, quasi set quilòmetres amb un desnivell de dos-cents cinquanta metres. I té una explicació. Resulta que avui, per primer cop, ha vingut a caminar el Ramon Ferreté, i havia de ser a la Colònia abans de l’una del migdia per poder recollir els néts d’escola. Li ha agradat i diu que repetirà

Excursions a peu: Pla a la Font de la Rovira de Pallejà

excursions font rovira taules

Hem deixat el cotxe a la vora el cementiri de Pallejà, hem caminat fins a la font de la Rovira i hem tingut la primera sorpresa al veure una cascada d’aigua, quasi una cua de cavall que despenjant-se per les roques queia sobre un petit gorg. Hem fet fotos, hem begut aigua i hem començat a pujar fins a dalt de la cinglera.

Excursions a peu: Cascada a la Font de la Rovira

excursions font rovira palleja cascada

Un cop a la carena hem continuat l’ excursió cap a llevant fins al Puig d’Àligues que, contràriament al que diu el seu nom, no és una gran muntanya, ni la més alta dels voltants. Això sí, està encimbellada al damunt del Llobregat i tot és vista, des del Prat a Montserrat, des del nas fins al Montseny. I entremig tot el Vallès encalitjat com en un dibuix japonès. Encisador, us ho prometo. Divendres passat vaig anar altre cop a dalt de la Morella (què deu tenir aquesta muntanya que em té el cor presoner?) i era quan el sol començava la posta. El ponent es pintava d’or i el paisatge era plàcid, d’una pau melancònica que et convidava a seure, observar i dormir.

Excursió a peu: Arribant al Puig d’Àligues

excursions palleja

Avui la mirada viatjava cap a llevant i de poble en poble recorria tot el Vallès. Potser la claror del matí, potser la boira blanca i grisa, potser la remor de l’autopista o el trànsit de camions o la velocitat de l’AVE de juguet, tot convidava a l’activitat, a les ganes de caminar i de riure i de baixar i tornar a pujar. Quan la vista arriba molt enllà també hi van els pensaments. No tot està a fora, no tot està a dins, però allà a dalt del Puig d’Aliga era conscient que allà hi era tot,  a fora i a dins.

Excursions a peu: Martorell als peus, i al darrera la calitxa, Montserrat

excursio aligues montserrat

La ruta circular ens ha allunyat del cotxe per un camí planer i ample que baixava lentament. Hem passat per boscos de màquia plens de marfull florits, de cirerers de pastor alts com pins petits, d’aladerns i de llentiscles esporgats pels catalano-magrebis . Fa dies que ho  observem que hi ha algú que talla els llentiscles i avui hem descobert que no només que estan tallats, sinó que estan endreçats en poms lligats amb goma-pollo. “Per què ho deuen collir?” m’he preguntat en veu alta. El Nani ha contestat que segurament ho venien a les floristeries per fer-ne corones de difunts o per omplir de verd els poms de flors “Com feia el Tapa-sots” ha dit. Però no m’ha convençut. Jo insistia en què en feien algun tipus de beuratge, alguna infusió flipadora.

Excursions a peu: D’esquerra a dreta: Aleix, Ramon i Nani

excursions amics puig aliga

Hem collit farigola acabada de florir i espàrrecs que s’havien deixat. Amb això dels espàrrecs us explicaré la tècnica que utilitzo, per si algun dia n’aneu a buscar. Si mai aneu a un lloc on no hi han passat abans, el sistema és localitzar les esparregueres, i de la soca en surten els espàrrecs. Fàcil. Però si anem per llocs que ja hi han passat i utilitzeu aquest sistema us n’avorrireu. Per tal, deixeu les esparregueres i camineu. Heu de posar ulls d’espàrrec i mirar la vora del camí, sense intentar buscar res. Podeu caminar de pressa i quan la vista detecti un espàrrec, txan!,  us enviarà una senyal al pensament que farà que us atureu. No cal que hi hagi esparreguera, si hi ha cap espàrrec el veureu. Aquest sistema és més efectiu i més divertit. Avui tots n’hem trobat. Tants que al final hi hem renunciat, però no hi havia res a fer “Aquest no el puc deixar” i torna a collir. Al final, els set quilòmetres de l’ excursió semblaven deu o vint.

Excursions a peu: Vista des del Puig d’Aligues

excursions cim puig aliga

Al capdevall de la baixada hem vist un parell de catalano-magrebís  collint llentiscles. Quina casualitat. Directes a ells, tant directes que quasi s’han espantat. “Salam aleicum” “Aleicum salam” “Per què colliu llentiscle?” “Floristeria pagar dinero por hierba. Floristeria hacer coronas de muertos. Floristeria hacer ramos de flores. Floristeria pagar cuarenta y cinco cèntimos por ramo de.. como llamar? Llentasclo?” “No, llen-tis-cle” “Ah, llentasclo” I hem marxat desitjant-los que hi hagi força defuncions i que tinguin un pròsper negoci. Ves per on, tants dies de pensar-hi i de sobte hem aclarit l’enigma. Això em fa pensar que tots els dies són importants i quan menys ho sospites descobreixes l’enigma del llentiscle.

Excursió a peu: Martorell als peus

excursions vista puig aliga

Quan el GPS del Nani ha dit que estàvem al cotxe hem arribat al cotxe. Avui no hem fet la cervesa perquè el Ramon havia de ser ben aviat al Llor. He deixat el Nani a l’estació de Sant Boi i al Ramon a la porta del Llor. A tres quarts d’una estava a casa i a l’una en punt ha començat a ploure. He pensat en el Ramon que esperava als seus néts i potser s’hauria d’eixoplugar. Sort que només han sigut quatre gotes. Sort que no ha plogut a dalt del Puig de l’Àliga avui que no duia capelina. Tot el dia ha sigut una sort i espero que així segueixi fins després del partit d’aquesta nit.

Que passeu una bona setmana.

 

AleixFont

6 d’abril 2010

Visita altres llocs de l’autor:

parlemdeteatre.com

aleixcolonia.com

 

 

Post navigation

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *