EXCURSIÓ AL PUIG MADRONA

EXCURSIÓ AL PUIG MADRONA. UN PASSEIG PER COLLCEROLA

Distància 15,5 km.

Desnivell acumulat 481 m.

Temps 5h 30 minuts.

 

 

excursió a peu: sempre hi ha aigua a la riera de Vallvidrera

excursió a peu puig Madrona riera Vallvidrera
Territori amazònic

Estimades amigues i amics de la colla. Avui hem anat d’excursió per Collcerola. De Les Escletxes del Papiol al Puig Madrona, de la Colònia Montserrat a La Rierada, i al final al bar El Mirador del Papiol. Hi hem anat el Nani, el Josep Maria, el Ciscu, el Josep i jo. Hem tingut un dia lluminós, sense núvols, amb una fresqueta agraïda, sobretot a les hombres. I hem parlat molt i hem rigut que Déu ni dó.

excursió a peu: vegetació exuberant a la Riera de Vallvidrera

excursió a peu puig Madrona riera Vallvidrera
La riera de Vallvidrera té una retirada a les selves pluvials

Comencem pel començament. Hem començat l’excursió a un quart de nou des de l’esplanada del costat de Les Escletxes del Papiol. Les Escletxes és una zona excepcional pels estudiosos de les roques antigues i, segons diuen, és un aflorament dels temps del Miocè, que és quan a Catalunya hi havia mars coral·lins i moltes bèsties ara extingides. He de confessar que em pensava que allò més important era un pas estret i allargat entre dues roques com aquell que duu a Petra, que surt al final de la pel·lícula En Busca del Arca Perdida. Un cop m’he posat a internet he descobert el meu error i m’he esgarrifat al pensar que havia trepitjat un lloc únic, admirat arreu del món excepte a Catalunya.

excursió a peu: voltants de La Salut

excursió a peu Puig Madrona La Salut
Els voltants de l’ermita de La Salut. Un lloc ideal per a fer-hi aplecs

Quan hem posat els GPS en marxa, a tots ens posava “Caminar” excepte al Josep que li posava “Córrer”. Doncs li hem fet cas i semblava que ens empaitaven. Era un quart de nou del matí i hem arrencat amb un coet al cul en direcció al Puig Madrona. El camí pujava però nosaltres com si res. De seguida hem sigut a l’ermita de La Salut, una joia del romànic. Una part és  de l’any nou-cents, i per tal visigòtica, i l’altre del mil cent, del romànic llombard, el més bonic de tots. A la foto que us envio hi surt retratada al darrera.

excursió a peu: ermita de La Salut

excursió a peu Puig_Madrona La Salut
La Salut, una de les ermites romàniques més boniques del món

Continuem l’excursió. Ens hem enfilat al Puig Madrona i amb un quart d’hora hem sigut a dalt. Setanta metres de pujada vertical que val la pena de pujar. A sota nostre cap al nord, hi ha el Vallès. A l’esquerra Montserrat, al davant Sant Llorenç, i a la dreta els Cingles de Gallifa i Puig Graciós. I entre mig Rubí i Sant Cugat i tots els pobles que s’allarguen fins a tocar-se uns amb altres. Al fons de tot una ratlla de calitja empastifada, com si tots els monjos de Montserrat fumessin a l’hora.

excursió a peu: al cim del Puig Madrona

excursió a peu Puig Madrona
Torre de guaita al cim del Puig Madrona

Al baixar hem fet una drecera que ens ha fet voltar per tota la muntanya i al final hem trigat més que a la pujada. Feia una hora i mitja que havíem sortit i ja esmorzàvem al davant de l’ermita més romànica dels voltants. Expliquem anècdotes, el Nani diu: Hi ha una pija a Sant Boi, d’aquelles que se les donen de progres, que no em parla. Fa temps un dia em va dir “No suporto aquests gossos que caguen per tot arreu” I jo que li contesto “O gosses”. “Què?” “O gosses. O és que les gosses no caguen” i es va estar altre cop mesos sense parlar-me fins que un dia, així de sobte em diu “Oh! que bons que són els cama-grocs” “Si, però ja ho saps que es caguen sencers?” I desde llavors que no m’ha parlat més.

Arriben una parella d’excursionistes, noi i noia, amb un gos “No patiu que no fa res”. S’asseuen a l’altra punta del banc on estem nosaltres asseguts. Acabem d’esmorzar i tornem a caminar “Adéu”.

excursió a peu: Riera de Vallvidrera, aigua i fronda

excursió a peu riera vallvidrera

Girem per un trencall a mà esquerra. Al cap d’una estona veiem una indicació que diu “Colònia Montserrat”. No entra dins de la nostra previsió, però no hi hem estat mai i n’hem sentit a parlar bé. “Hi anem?”  hi anem! Entrem per una urbanització, trobem una senyora que neteja el cotxe i li preguntem si allò és la Colònia Montserrat “Sí, és això. De totes maneres, la part antiga està a aquell trencall –i assenyala endavant- a mà esquerra” Ens diu que hi ha una forta baixada i a la meitat hi ha un bar. Ha dit la paraula màgica i hi anem. El camí baixa molt, tant que ens ho pensem abans de tirar avall, però la cervesa fa d’iman. Baixem. Veiem gossos educats a dins les torres, senyal que estem a Sant Cugat, no borden  fora d’un que és de la Junta Argentina (un dogo em sembla). Arribem al bar i està tancat. No pot ser! Òndia, òndia. Ara hem de tornar a pujar. La Colònia Montserrat, en la zona antiga, és una cucada de casetes, una al costat de l’altre, més aviat petites però construïdes amb molt de gust. Té una retirada, salvant les distàncies, al carrer d’Or de Praga.

excursió a peu: Colònia Montserrat

excursió a peu Puig Madrona Colònia Montserrat

Hem descobert el que pot ser una drecera per dur-nos fins avall de la riera, i com que hi hem d’anar preferim descobrir que recular. Només començar ja ens perdem. Tirem enrera i prenem el camí bo. De seguida anem per camins amples, més o menys planers més o menys baixant. Anem per dins d’un bosc de pins molt alts, amb brucs petits que fan imaginar rovellons d’aquells carbasses. Discutim de política. Parlem d’aquest estrany país que són els Estats Units. Són capaços d’assassinats massius al Tercer Món  i et sorprenen amb la meravellosa notícia d’haver detingut al Dominique Strauss-Khan, l’impresentable dirigent del Fons Monetari Mundial, acusat de violació d’una empleada de l’hotel.

Al cap d’una estona arribem a La Rierada, el poblet que tal com indica el seu nom està al costat de la riera de Vallvidrera. Ens hem quedat amb desig de cervesa i anirem al bar que hi ha al costat de la carretera. Tancat! No ens ho podem creure. Però com pot ser que tots els bars hagin tancat al mateix dia? Hauran aplicat la Llei Seca?

excursió a peu:  capella a la Rierada

excursió a peu Puig Madrona La Rierada

Caminem. Trobem un home encara més gran que nosaltres i li preguntem per la font  de l’Espinegar “Bon dia. Que ens podria dir com ens ho hem de fer per trobar la Font de l’Espinegar?” Li expliquem que no l’hem sabuda trobar mai, i ens fa una llarga explicació que ens il·lumina. Resulta que està a l’altre costat d’on nosaltres la buscàvem. Cal passar la riera al punt d’una esplanada a uns cent metres d’on som ara. I ho tenim ben clar.

Quan som al lloc on sempre la buscàvem descobrim un corriol mig dissimulat per l’herbassar. El seguim, passem la riera i, mig tapada per la brossa, la veiem. Recordeu el conte de la Bella Dorment? Sabeu com es va embrossar d’arbres i d’arbustos tot el voltant del seu palau? Doncs igual. Una gran figuera feia de paraigües, tot d’avellaners al seu voltant, un immens plataner i uns pollancres prenien tota la claror i semblava que s’havia fet de vespre. No rajava, l’avi ja ens ho havia advertit, i per una cosa i l’altre, tot plegat tenia un aire sinistre. Hem marxat aviat. Hem tornat a passar la riera per una passera de pedres que no han impedit que ens mulléssim les sabates, i hem seguit pel corriol que seguia paral·lel a la riera. Hem trobat dos homes que venien en sentit contrari al nostre, ara estaven aturats. Els hem envestit “Que veniu de molt lluny?” i hi hem xerrat una estoneta. Jubilats també, feliços també.

excursió a peu: el Saltant, un lloc idíl·lic

excursió a peu Puig Madrona riera Vallvidrera

No gaire més lluny hem arribat a la cascada. Ens hem fet fotos, hem reposat i al cap d’una estoneta hem tornat a caminar. Un caminet que seguia el curs d’un antiga conducció d’aigua ens ha portat fins a un ample camí de terra que ja feia olor de fi d’excursió.

El GPS ens indicava un màxim de dos quilòmetres fins al cotxe. Ens ha portat pel costat d’una masia, que si no estic equivocat és can Rabella. El GPS ens indicava una direcció on no hi havia cap camí. Hem decidit seguir el camí ample que, més o menys, ja ens anava bé, i al cap de poc hem admés que ens havíem equivocat. Hem pensat que els de la masia havien llaurat el camí perquè no hi passés cap més jubilat. I sort d’això, perquè hem trobat un aqüeducte  de dos pams d’alçada en ple funcionament; un bon doll d’aigua clara era conduïda camps enllà i m’ha fet goig de veure-ho.

excursió a peu: l’aqüeducte en ple rendiment

excursió a peu Puig Madrona aqüeducte
Són encisadors aquests vestigis de vida antiga en funcionament

 

El GPS insistia que havíem de deixar aquest camí i enfilar-nos muntanya amunt. Quan hem trobat un camí que potser ens hi portava l’hem seguit. Puja que pujaràs ens hem topat amb el camí que necessitàvem. Al cap d’una bona estona ens hem tornat a equivocar, però estàvem ja en una zona en que tots els camins duien a Roma, i al cap d’una bona estona de caminar sempre de pujada, un xicot que feia footing ens ha dit que li semblava que sí que anàvem bé. Després ha sigut un ciclista el que ens ha dit que l’havíem encertat i quasi sense voler-ho ja hi hem sigut.

excursió a peu: Les Escletxes del Papiol

excursió a peu Puig Madrona Escletxes Papiol
Les Escletxes del Papiol, un dels llocs de La Terra on afloren dues capes tectòniques

 

Hem deixat els trastos a dins del cotxe i hem anat a Les Escletxes. És un lloc bonic per veure’l, però que no mata si només ho veus amb ulls de fotografia. Si, en canvi, penses que són milions d’anys d’història, que trepitges terra coral·lí, que està farcit de fòssils i que és un dels paratges més famosos en el món de la Geologia, llavors és emocionant. Però jo encara m’ho mirava amb ulleres d’ignorància. Què hi farem!

Hem parat al davant del primer bar que ens hem trobat, el bar El Mirador. Ens hem assegut a una terrassa enganxada al precipici amb  vistes fins l’altra banda del riu, fins a Pallejà i fins a Sant Antoni. El vent feia voleiar els cabells dels que encara en tenen. Ha vingut una noia a preguntar-nos que volíem. Jo estava consultant el GPS i m’ha preguntat si és que l’estava cronometrant, de broma naturalment. I sort que no ho he fet, perquè ha trigat tant que al final hem anat tots a dins del bar al precís moment que ja venia. Ens ha fet tornar a la terrassa i allà ens hem estat fins a l’hora de dinar.

El Papiol no és gaire lluny de la Colònia i ben aviat hi hem estat. Però fet i fet eren quarts de quatre que hi arribàvem. Cansats, afamats i contents. No és aquesta la definició de l’obrer?

Passeu una bona setmana.

Aleix.

17 de maig de 2011

Descarrega el Track

(El Papiol – Colònia Montserrat – La Rierada)

Visita altres llocs de l’autor:

parlemdeteatre.com

aleixcolonia.com

Post navigation

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *