EXCURSIÓ ALS PLANS DE RAVELLA (L’Ordal)

EXCURSIÓ ALS PLANS DE RAVELLA. Dijous 3 de juny de 2010.

 

 

Estimats amics, avui el Ciscu i el Ramon s’han excusat per no venir a l’ excursió, han aduït assumptes personals i/o familiars, encara que nosaltres, el Nani i jo, de seguida hem sospitat que havien d’assistir al Club Bildelberg (http://www.vilaweb.cat/noticia/3737430/lexclusiu-club-bilderberg-reuneix-sitges.html) que, com tothom sap avui s’ha reunit a Sitges per a debatre la situació político-econòmica mundial. La setmana que ve ja ens faran cinc cèntims.

Des de l’entrada del poble venint de Barcelona, mirant cap al sud

es veu el camí que s’enfila cap als Plans de Ravella

excursió a peu plans ravella ordal
Vista del camí als Plans de Ravella des de cal Pelegrí d’Ordal

 

 

Nosaltres hem marxat a quarts de nou perquè no teníem gaire viatge en cotxe. De fet a un quart de deu ja havíem aparcat al davant de cal Pelegrí, de l’Ordal, i ja estàvem preguntant a una senyora, que sortia de comprar el pa, la manera d’anar a l’altra banda de la carretera, al costat sud per on s’enfilen els camins directes al cims de les muntanyes. “Heu de tirar enrera i passar per sota el pont”. Era fàcil, però ens agrada conversar amb la gent del país. De fet ha sigut una de les poques ocasions que hem tingut de parlar amb altre gent, perquè en tota l’ excursió, tretze quilòmetres i quasi quatre hores d’anar fent, no hem trobat ningú (em refereixo a persones humanes, perquè d’ocells i bestioles sí que n’hem vist). I hem començat l’excursió.

El camí s’enfila de seguida

excursió a peu plans ravella ordal
El camí està molt malmès pel trànsit de tants ciclistes

 

Avui és Corpus. Us recordeu quan fèiem les catifes de flors a la Colònia? Us en recordeu quan a l’abocar les cistelles de ginesta també queien algunes cireres que havíem collit als camps que voltaven el poble? I de les capelles de cada carrer? Nosaltres, al carrer de la Cooperativa la fèiem al davant de cal Torrents. I del mossèn Règul encapçalant la processó aixafant les obres d’art?, i els que havíem fet la primera comunió desfilant feliços al darrera?…. Tot això ja és pols d’estrella, llum de record que viatja a tres-cents mil quilòmetres per segon empaitant galàxies espai enllà. I perquè avui és Corpus la muntanya està florida. Segons on, hi ha clapes de ginesta de groc absolut, a les rieres els saüquers estan coberts de mantellines blanques, i tot està pigallat de blau i roig i groc i blanc, clavellines, xicòries, corretjoles, lletsons… i fins i tot orquídies ja hem vist.

La corretjola és una enfiladissa que també en diuen campanetes

 

excursió a peu corretjoles ordal
La corretjola és una planta primaveral

 

Estàvem sota el pont, al punt més baix de la muntanya, i el camí pujava directe al cim. Poc a poquet ens hem enfilat fins dalt de tot i, un cop allà, l’Ordal al nostres peus, el puig d’Agulles a llevant, la Morella al sud, l’Atalàia del Montmell a ponent i el Montcau al nord, hem entès que estàvem al Cel (si més no molt a la vora). El dia avui era blau i soleiat, de ponent ens arribava una brisa fresca i alimentària i les olors de les flors i el refilar del ocells ens perfilaven la geografia exacte del país somiat. Hi ha qui diu que després de pujar has de baixar. Doncs no sempre és així. El nostre camí planejava per la carena durant quilòmetres cap a ponent. Hem passat més enllà de la vertical d’Olesa de Bonesvalls i hem girat altre cop en direcció  nord, cap a la carretera de Vilafranca del Penedès. Tot aquest trajecte pla per dalt de la carena s’anomena Els Plans de Ravella. El paissatge de garriga (ja sabeu, aquell matollar de cusconera, de ginebrons i algun llentiscle) i als ombrils pins aclarits amb brucs, savines i cireres de pastor.

excursió a peu cabana pstor ordal
Hi ha zones on planten lliris a sobre les barraques de pastor, com si fossin pèls de punta

 

Al cap d’uns quatre quilòmetres de camí pla per la carena, de sobte el camí s’ha despenjat quasi vertical fins arribar un lloc anomenat La Muntanya Rodona, una petita urbanització que el nostre camí no ha arribat a trepitjar. Des d’allà hem retornat cap la mateixa direcció que veníem, però aquest cop per baix a la riera, ara sí, tapats del tot per l’ombra dels pins, amb xiulets de merla i refilar de rossinyols a dins dels esbarzers.

excursió a peu lurdes ordal
A la zona de l’Ordal (Subirats) són molt creients. Aquesta cova és una imitació de la de Lourdes

Quan faltaven un o dos quilòmetres per l’Ordal, un petit bosquet de plataners ens indicava un punt d’aigua, hi hem anat i hem descobert una cova alta tancada amb una reixa, i a dins una marededéu de Lourdes, amb font i estalactites. A l’Ordal són de la crosta. Mossèn Règul, per exemple, era de l’Ordal, i també el beat Josep Casas i Ros ( alumne de primer curs de Teologia del Seminari Conciliar de Barcelona, natural d’Ordal. Martiritzat a Moja amb el seu cosí Fr. Joaquim ) i molts d’altres. Als voltants del poble hi ha un parell o tres d’ermites i algunes masies tenen l’anex per anar a resar. No és extrany doncs que algú decidís adequar aquella font a imatge de la de Bernadette Soubirous. Un regarotet d’aigua baixava pel camí, l’hem seguit i ens ha dut a un gran toll riera amunt, amb joncs, canyota i boga i tota una floridura de flor de llentia damunt de l’aigua i xipolleig de granotes que saltaven quan ens veien arribar.

excursió a peu vinyes ordal
Els pous d’abans, a part de per tenir aigua fresca servien per mesclar els sulfats

 

El camí ens ha dut fins la carretera, però ha continuat paral·lel a ella. Hem arribat fins al Cenacle, una residència de gent gran amb una gran església amb ombra de xiprers. Teníem el poble a la vista, a menys d’un quilòmetre, el GPS ens indicava un camí a la dreta de la carretera, però la imatge de la cervesa ens indicava el camí més curt. Així doncs hem tirat pel dret, ens hem arrambat a un costat de la carretera i cap amunt. En un quart d’hora hi hem sigut. Al bar ja ens esperaven, o si més no així ens ho ha semblat, no hi hem vist ningú fora de la propietària “Passeu, passeu. Seieu a on vulgueu” Ens ha explicat que avui era un dia de trobada de totes les escoles de Subirats (l’Ordal, com la Colònia, no té l’Ajuntament a casa seva, ells són de Subirats), els més petits estaven jugant tots al poliesportiu de l’Ordal, els mitjanets a Sant Pau d’Ordal i els grandets “com la meva filla”-ha dit- a Sant Quintí de Mediona, a Les Deus. Mira, d’alguna cosa havíem de parlar.

excursió a peu – L’entrada a l’Ordal per la banda de ponent

excursió a peu ordal
L’entrada al poble venint de Vilafranca

 

A les dues ja érem a casa, no us diré que frescos com un gínjol però no gaire atropellats. A la balança de la vida qui descansa massa es cansa de pressa i qui es cansa anant d’ excursió per camins de boscos descansa el cervell de cabòries i al final dorm més pla. Ei, això em sembla a mi.

 

Passeu una bona setmana. Aquest cap de setmana i el que ve és Festa Major de la Colònia. Aquest dissabte ballarem country a la plaça i el que ve hi ballarem sardanes. A veure si ens veiem.

 

Aleix Font

3 de juny de 2010

Baixa el Track

Ordal – Muntanya Rodona

Visita altres llocs de l’autor:

parlemdeteatre.com

aleixcolonia.com

Post navigation

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *