EXCURSIÓ PEL GARRAF – DE CAPDÀSENS AL MAS QUADRELL

Excursions a peu: Vistes a Vallcarca

excursions a peu campdàsens vallcarca

Distància 17,500 km.

Desnivell acumulat 419 metres

Temps total 5h 34minuts

Coneixeu la sarsuela La Rosa del Azafrán? N’hi ha una que diu “Me casé con un sastre por no estar mala y el aire de la aguja me resfriaba”. Dimecres passat va fer una mica d’airet i ja hi tornem a ser amb l’engustipat enganxat com una paparra. Així doncs li vaig demanar al Nani que preparés una ruta no gaire cansada, quasi com un tràmit per anar-me recuperant. “Cap problema!”, anirem d’excursió al Garraf.

Hem sortit de Sant Boi a tres quarts de vuit i a quarts de nou estàvem al coll de Vallgrassa, com aquell qui diu al cor del Garraf. Baixem del cotxe i Buuuuuuuffffff!!!!! Una ventolarra que feia trontollar el cotxe i ens obligava a aferrar-nos fort als bastons de caminar. Jo, per precaució, amb un jersei gruixut i un cangur. El Nani, valent de mena, amb camisa de màniga curta, tal com va pel juliol.

Excursions a peu: Bassa dels Vinyals de Vallgrassa, al vessant sud del coll

excursions a peu campdàsens

La gràfica de l’excursió d’avui dibuixa una gran bé baixa. Estem a dalt de tot, a més de tres-cents metres, i hem de baixar a baix de tot, a uns vint metres sobre el nivell del mar, i després tornar a pujar. Amb el vent bufant a l’esquena i la perspectiva del desnivell, mirava la llarga carretera que havíem de seguir i em semblava que feia mil o dos mil quilòmetres. Com va dir Mao, una marxa de deu mil quilòmetres comença amb una passa. Així doncs, n’hem fet una i una altra i una altra….

Generalment, al Garraf les vistes són immenses

excursions a peu campdàsens

 

Sé que no coneixeu el territori i que tant us fa si us parlo dels noms de les masies o de les muntanyes. Per tal, ho faré com a constància, però passaré via. Un quilòmetre avall del coll de de Vallgrassa ens trobem amb la bassa de l’encreuament de camins. Prenem a l’esquerra, passem la Casa Vella, vella i enrunada. Abans del tercer quilòmetre passem per can Lluçà, que és una masia blanca amb una ermita nova. Quan portem quatre quilòmetres arribem a Campdàsens, que tal com diu el seu nom, antigament hi havia un camp amb ases. El Nani m’explica que el poble dels Monegros que es diu Candasnos, abans es deia Campdàsens, igual que aquest, però que els del registre oficial li van canviar el nom. Però no us creieu que és fàcil d’explicar, perquè el vent, amb tota la seva fúria no volia que parléssim, i el Nani deia  “E… p…..ble …egros!” i jo li deia “Queeeeeè!” i ell “..ases …viar” i el vent Buuuuuffffff!, i el càlix (que són aquelles herbes que fan unes cintes que tallen) voleiant com si fossin meduses dins del mar.

 Capdàsens. Al massís del Garraf quatre cases són un poble

excursions a peu campdàsens

A Campdàsens hem parlat amb aquella dona que sempre va acompanyada d’algun gat. Ens ha dit que l’aplec és el primer diumenge de juliol, però que a les vuit fan la missa i a quarts de nou no hi queda ningú. Aquí ho hem entès tot perquè estàvem arrecerats. Hem seguit menys d’un quilòmetre fins a can Robert, d’on diuen que era el Doctor Robert, alcalde de Barcelona, i on hem esmorzat asseguts al pedrís de l’entrada. Com que no hi vivien n’hem fet casa nostra. Si més no, aquí no hi tocava el vent. Hem seguit una mica més fins a Ca l’Amell de la Muntanya, amb una casa mig modernista al costat que es diu can Granada, i amb dues basses d’aigua entre totes dues. Ha sortit un masover i ens ha dit “No os lleveis todas las ranas. Ja, Ja” i ha marxat, suposo que conscient del seu acudit dolent. No us passa a vosaltres que quan us expliquen un acudit així de dolent us fa molta ràbia? Doncs a mi també m’ha fet ràbia, sobretot quan he vist que no ha bufat el vent mentre ho deia.

Encara hi ha vida al massís del Garraf. Ca n’Amell de la Muntanya

excursions a peu campdàsens can granada

Seguim l’excursió, ara el cami baixava descaradament cap a la pedrera de Vallcarca. Ja era una pista estreta, asfaltada i anava fent esses fins que hem sigut a baix, hem passat per sota l’autopista i ens hem trobat a les instalacions de la pedrera. Els camions passaven un darrera l’altre, ara en venia  un mentre que un parell sortien. El GPS ens indica que hem de girar, d’esquena al mar i de cara als cims. A mà esquerra hi ha una pista que puja al costat de la riera de Vallcarca. Estem a una zona ombrívola, semblant als boscos de Sant Antoni, ens baixen tres ciclistes feliços i esverats “Adéuuuuu”. De seguida escoltem els sons hostils dels lladucs de les gossades. Resulta que hi ha quatre propietats, que semblen il·legals, voltades de filferrades i amb plantacions de figueres, nogueres i d’altres arbres fruiters. Nosaltres seguim pujant. Lluny, en una d’aquelles propietats, un pagès ens crida “Hoolaa!” i li fem el gest de comiat alçant el braç.

Baixant de ca n’Amell ens trobarem la gran pedrera de Vallcarca

excursions a peu campdàsens can Robert

El camí puja sense pietat.  Quan portem onze quilòmetres trobem la bonica masia del Mas Quadrell, enturonada, amb un xiprer a l’entrada i envoltada d’un parell de cases més. Una d’elles s’anuncia al peu del camí “L’Abeja Loca” i diu que s’hi poden beure copes els divendres, dissabte i diumenges. Avui no. Ara la pista s’ha tornat encara més ample, no diré amable perquè puja, i amb el vent de cara d’amable no en té res. Trobem la pista que ve de la Plana Novella i va a Sitges. La seguim en la direcció de la pujada fins superar els dos-cents metres de desnivell continuat. Ens aturem a beure aigua i a collir quatre branquillons de te de roca.

Excursions a peu: El Mas Quadrell, rebatejat “L’Abeja Loca”

excursions a peu campdàsens mas quadrell

Deixem el camí de la Plana Novella i prenem el de mà dreta, com tancant el cercle. Ja quasi no pugem i a més, els cims ens aplaquen una mica la ventada. Passem pel davant de Ca l’Amo, una masia de nivell, amb piscina i gandules sempre a punt a dins de les porxades. Ens va explicar un guarda forestal, que quan van posar els indicadors als camins del parc natural, una noia enamorada (ell va dir una bleda atontada) li va traduir el nom i n’hi va dir Ca l’Amor, i tots els indicadors anunciaven Ca l’Amor, amb interpretacions diverses segons qui ho llegia. Nosaltres n’havíem vist encara algun, en anteriors excursions, però ara ja tots eren correctes. I hem passat també Can Casanova, vella i enrunada.

Pedreres que se’ns mengen el Parc Natural del Garraf

excursions a peu pedreres

Tres quilòmetres més enllà hi ha can Planes, una masia antiga i senyora, amb milers de quilòmetres quadrats de vinya arrenglarada als seus peus. Recordeu aquella sèrie Nissaga de Poder? L’Eulàlia i el Mateu Montsolís, us sona? Doncs més o menys, vinga vinyes d’un verd net. Abans d’arribar-hi, però, ens ha aturat un vehicle de dinamiters i ens ha dit que anem en compte que d’un moment a l’altra petarà la pedrera i la tenim ben a la vora “Cuando paseis a mi compañero ya no correis peligro”. Caram! Correm peligre! Ens hem trobat al companyero i li hem preguntat “Quan peta això?” “Ya mismo” I volíem marxar a tota castanya, però ens ha donat conversa. Si al Nani i a mi ens voleu guanyar, doneu-nos conversa. “Y a donde va este camino?” i nosaltres vinga donar detalls. “Y por donde se agarra” i vinga parlar-li del coll de Vallgrassa que a ell li sonava a bagassa. Quan anava a preguntar-nos per la Plana Novella li ha fet Xssttt el walki talki i ha dit “Por aquí todo despejado” i ens ha fet marxar. De seguida hem escoltat un so poderós i no gaire espectacular, res a veure amb els petards dels castells de foc, ha sigut com un clop molt poderós i el terra a sota nostra a fet una sacsejada, fins i tot diria que ho hem notat a dintre nostre com si es tractés d’una cosa lletja, vergonyosa, immoral, talment com si haguéssim assistit a l’assassinat d’una muntanya.

Can Planes, amb els margallons clàssics del territoriexcursions a peu campdàsens can planes

 

L’excursió ja s’acaba. Hem passat can Planes i al cap d’un quilòmetre hem retrobat la bassa on s’encreuen els camins del dematí. A la nostra dreta, de cara al sud, les muntanyes s’enfonsaven fins a tocar mar, i en una immensa corona, un camí feia una gran volta per totes les muntanyes que hem passat. Ara ens espera el darrer quilòmetre inacabable de pujada. Les cames em pesaven mil quilos cadascuna i el vent, buuuuuffff!, feia una barrera que costava de passar. Eren les dues, més o menys, que hem arribat a dalt del coll. Cansats, i esventats. Hem guardat els pals i les motxilles dins del cotxe i ens hem arrecerat a dins. Feia calor, el vent no era res més que una impressió cinematogràfica, els arbres ballaven, unes herbes seques atravessaven la carretera com si anessin a dinar, i els pardalets volaven baixos, gairebé a saltirons.

Lluny del Garraf, el Montmell al fons

120522-Campdàsens-(75)-WEB

excursions a peu flors al garraf

El Garraf també té zones de fronda.  El  maig és el mes de les flors

 

Hem fet la cervesa a Castelldefels. Jo em sentia molt cansat i fins la llengua em costava moure. La conversa, per tal, no ha sigut massa esplèndida. Un diari obert explicava que havien robat algunes masies durant l’incendi a Rasquera i ens hem dit “Òndia, òndia!”

Aleix Font

Descarrega’t el track

Campdàsens-2012

Visita altres llocs de l’autor:

parlemdeteatre.com

aleixcolonia.com

Post navigation

2 thoughts on “EXCURSIÓ PEL GARRAF – DE CAPDÀSENS AL MAS QUADRELL

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *