EXCURSIÓ AL PUIG VENTÓS

 

EXCURSIÓ A PEU AL PUIG VENTÓS

Distància 12 km.

Desnivell 400 m.

Durada 4 h 12 minuts

 

excursió a peu puig ventos creu

excursió a peu: Creu de Saba

Havíem de marxar a quarts de nou però la cosa se’ns ha complicat i hem sortit passades les nou. A tres quarts de deu començàvem a caminar des dels afores d’Olesa de Montserrat, a ran de la carretera que duu a Vacarisses. Feia bo i ens hem deixat els anoracs al cotxe, cosa que hem lamentat en algunes ocasions.

 

Olesa ve de la mateixa arrel que oli, i no ens ha estranyat veient la immensitat de camps d’oliveres que s’enfilaven pels pendents de les muntanyes. A la vora hi ha Ullastrell, que ve d’ullastre, i com ja he comentat alguna vegada són les oliveres engolides pels boscos. Ja ho veieu, a tocar de casa nostra  hi ha una història antiga de la indústria oleícola que encara perdura no només pels toponímics sinó en la memòria dels arbres més vells.

 

excursió a peu: Oliveres d’Olesa

excursió a peu oliveres puig ventós
Olesa ve “d’oli”, com Ullastret prové “d’ullastre”

Els camins de vinya, habitualment de licorella, són amables, tranquils, per on més que caminar s’hi paseja tot i que s’enfilin com els que hem pres nosaltres. Hi havia algunes propietats tancades amb filferrades alemanyes, llàstima, però la majoria encara tenien l’encant dels camps catalans de sempre, oberts a la lliure circulació, sense cap tanca que et faci sentir foraster.

excursió a peu puig ventós montserrat

excursió a peu: Montserrat a ponent

Al cap d’una hora de pujar ens hem situat a la carena i quan el camí, segons el GPS, ja començava a baixar, hem vist un indicador que assenyalava cap amunt amb un nom ben suggestiu “El Puig Ventós”. No direu que no enamora! No hi havíem d’anar però ha sigut irresistible. Un ciclista ha aparcat la bicicleta i ha pres el corriol com si també volgués pujar; li hem preguntat si hi havia molt de tros i ens ha dit que vint minuts “O sigui, que serà mitja hora” però ha dit que no hi estaríem tant. Tenia raó, hi hem estat vint-i-cinc minuts de puja que pujaràs fins que hem sigut a tocar de la creu, la Creu de Saba, que coronava la muntanya. Ha valgut la pena. Una vista immensa s’obria a sota nostre fins al mar. Tota la serralada de casa nostra, desde la serra d’Altaix, de Sant Antoni, Sant Ramon, la Morella, el Puig d’Ordal, el Montau i… en fi, tot, es veia tot. A ponent hi teníem Montserrat, quasi a tocar i al nord La Mola.  Cap a llevant Collcerola, des del Puig de Santa Madrona fins a Sant Pere Màrtir. I la brillantor del mar.

excursió a peu puig ventós

excursió a peu: vistes espectaculars des del cim del Puig Ventós

A dalt la creu hi havia tres homes,  un d’ells ha dit “Ja arriben els de Sant Boi” Era un conegut del Nani, veí del mateix carrer. Hem parlat, ens han fet una foto i han marxat cap al Pla Fideuer (quins noms, no?) però nosaltres no els hem seguit perquè ens hauríem desviat. Hem baixat i a punt d’arribar al coll encara hem anat a veure la Font del Mateu, mig perduda al mig de la bardissa. Hem retornat al coll, amb la masia derruïda de can Puig Ventós que pels rètols i els logos de propaganda hem deduït que era propietat de la Caixa de Catalunya.

excursió a peu puig ventós

excursió a peu: masia de can Puig Ventós

El camí ample planejava amb un lleu pendent cap al cotxe, però no, encara no havíem de baixar. La ruta ens ha portat a una altra meravella encimbellada al damunt l’autopista de Terrassa, l’ermita de Sant Pere de Sacama, del segle XI , romànica de cap a peus, de pedra vermella i arrapada a unes roques de conglomerats, com les de Montserrat. Allà dalt, si posàvem l’orella a la banda de llevant “UUUUUUUUU” la remor de l’autopista, si la posàvem a ponent “…………………..” el silenci mineral només trencat per algun ocell que cridava la parella.

excursió a peu puig ventós sant pere sacama

excursió a peu: ermita de Sant Pere Sacama

Hem pres un camí que baixava, ves quin remei. El camí s’ha tornat a fer de passejada i la conversa se’ns ha tornat més riallera. El Nani m’ha ensenyat els apunts de l’excursió on hi figurava el punt més alt i el punt més baix de l’excursió, i algun lloc emblemàtic que hauriem de passar, com ara l’ermita acollidora que acabàvem de deixar. “Sempre ho escric amb llapis, No saps per què?” “No” “Perquè si es mulla no s’esborra com la tinta” I segueix  amb la seva teoria “Sabs que els americans es van gastar milions per trobar un boli que escribís en situacions de falta de gravetat pels viatges espaials?” “No” “Fins que van descubrir que els russos feien servir llàpissos” I hem rigut per l’anècdota i també per la baixada.

excursió a peu puig ventós

excursió a peu: el món als nostres peus

Hem arribat a una riera fonda i tenebrosa on les lianes s’enfilaven fins dalt dels pins. Aviat hem tornat a veure camps d’oliveres i també propietats tancades amb pany i forrellat. Ens ha semblat sentir un cotxe que pujava però, de sobte, ens hem trobat la carretera. I no ens ha agradat.

 

No ho teníem previst arribar fins la carretera, perquè el cotxe el teníem més amunt. Hem seguit caminant per la vora de l’asfalt i el GPS ens anava dient que sí. Al cap d’un quilòmetre hem vist el per què d’aquesta volta. A la banda esquerra hi havia unes formacions rocalloses que no sé si us sabré descriure, com unes lloses verticals, grandioses, que anàven de la carretera fins al fons d’un precipici. Es deia Ribes Blaves, i es veu que és tant famós que havia donat nom a una urbanització d’Olesa.

 

excursió a peu puig ventós

excursió a peu: Ribes Blaves

Un cop vist això ens hem enfilat per un camí encaixonat entre filferrades i lladrucs de gossos i de seguida hem sigut al cotxe. Éren les dues i la cervesa feia estona que ens esperava no sabíem on. El Nani ha dit que segurament a La Chopera, que és un antic bar-xiringuito a mig camí entre Olesa i Martorell, refugi de pescadors de carpes del Llobregat, però estava tancat perquè era dilluns. Hem anat a La Carpa ple de gent que dinava i amb dues cambreres dinàmiques servint taules. Nosaltres al taulell, sense ningú que ens fes cas, espera que esperaràs. Una cambrera ens veu “Ya vengo!” i no ve. L’altre també ens veu “Ya vengo” i res. Finalment una d’elles s’ha compadit de la nostra sed “Hola chicos! Que quereis?” “Una Dam sense alcohol i una Estrella” Al final ha sigut una Heineken i una Mahou. Què hi farem.

excursió a peu puig ventós

excursió a peu: La Font d’en Mateu

Ja heu vist que no ho teníem pensat d’anar al Puig Ventós, però quan hem vist el nom ens ha vingut a la memòria les vegades que de joves vam ballar aquella sardana, a Sant Lluís, a la fresca de la pista, als aplecs de Sant Antoni, i com ens agradava quan la música es parava uns instants i nosaltres paràvem de ballar també per reempendre els saltats.

 

Ni aquest Puig Ventós ni la masia de can Puig Ventós tenen res a veure amb el Mas Ventós de la sardana, però el nom ens ha fet reviure tots els records. Tant és així que us n’envio la lletra, per si la voleu cantar.

 

Que passeu unes bones festes de Nadal. I en algun moment, sigui a la Missa del Gall, sigui a l’hora de la xirinola, que una espurna ens il·lumini un record per tots plegats.

 

Aleix Font.

Dilluns, 20 de desembre de 2010

Descarrega’t el Track:

(Olesa – Puigventós – St.Pere Sacama)

Visiteu altres llocs de l’autor:

parlemdeteatre.com

aleixcolonia.com

Sota el Mas Ventós
(Sardana)

Música: Jaume Bonaterra
Lletra: G. Ribera
Lletra: Mossèn Miquel Gallart

Sol i vent per la carena
la suor ens amara els fronts
s’obren clars els horitzons,
brollen l’aigua i les cançons:
riu la plana als peus, serena.
Llavis que amb deliri
copseu la fresca de la deu,
pel cor que sospiri
un cant fervent d’amor canteu.

De sota el Mas Ventós bell Empordà
et veig endormiscat vora del mar:
la vida en tu és esclat de vent i sol
vent i sol, vent i sol, ah, ah
i n’és ton pit immens florit bressol.
Et besa l’ona brava
i la neu corona et fa,
obertes tens les nines
al cel blau i el verd del pla;
tens aires de noblesa,
un cor franc, ple d’ardiment,
quan punteges la sardana
sota un cel ample i roent,
i els xiulets de tramuntana
són delit pel teu jovent.

A pler cantem
juntes les mans, que jamai desfarem.
Cantem l’amor,
l’amor cantem!
La, la.
Amunt, companys enarborem la fe
d’un poble ardent que dansa i que somnia.
El campanar,
suspès al cim els pas ens guia.
Des del cim blau
ressonaran per tot el pla
cants d’amor i cants de pau,
la, la.
Sobre el serrat, obert al sol i vent,
reflorirà, flairosa, una sardana.
Dem-nos les mans,
tots fills del pla que ens agermana.
Nostre Empordà
alcem ben alt
per damunt dels cants!

Post navigation

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *