GARRAF, EXCURSIÓ A LA PLETA XICA, DES DE BEGUES

GARRAF. A la Pleta Xica pel Puig d’Agulles, la Morella i la Vall del Teix

Distància 14,360 km

Temps 5h 39’

Desnivell acumulat 475 metres

 

 

 

Garraf: cap al Puig d’Agulles

excursions a peu garraf puig agulles
Els camins del Garraf sovint són corriols que no es perden mai

Estimades amigues i amics de la colla, aquest matí hem marxat de la Colònia a les set del dematí i hem anat, el Ciscu, el Nani i jo a Begues, per anar d’excursió pel Garraf, a La Pleta Xica, a sota La Morella.

 

Just començar l’excursió, encara no eren les vuit que bufàvem pel camí que s’enfila cap al Puig d’Agulles, i no diré que hem passat fred però Déu ni dó. La vista era clara i hem comentat que potser avui veuríem Mallorca, si no fos que mar enllà hi havia una paret de núvols, talment un taló de cotó fluix. En canvi terra endins tot es veia clar, net per l’aigua de la pluja, eixut per l’aire  de mestral.

Garraf: Aquí dalt la lluna és més a la vora

excursions a peu garraf lluna

De seguida hem sigut a dalt de Les Agulles, hem baixat al coll Sostrell i ens hem enfilat a la muntanya més alta del Garraf, La Morella. Hem baixat per l’altre costat, pel que dóna a ponent, hem pres un camí nou per nosaltres que recorria la ratlla de la carena d’una serralada de tres muntanyes que, de llevant cap a ponent eren La Pleta Xica, la Penya de l’Àguila i el Puig Marí. A l’arribar a aquest darrer cim, el camí s’ha acabat sobtadament. Una cinglera sense passeres ens ha barrat el pas. A sota nostre vèiem Carxol que ens esperava, però no s’hi podia arribar sense ala delta o un paracaigudes. Havíem de tornar enrera, però tal com passa en aquestes ocasions, el Nani ha descobert un caminet que ens ha tornat les esperances. Estret, mig tapat a vegades, ara caic ara m’aixeco, poc a poc ha anat fent la seva feina i al final ens dut fins a baix de tot de la muntanya. A tocar de la masia de Carxol hem retrobat el camí ample. Hem encetat la Vall del Teix i ara en direcció contrària ja tornàvem cap a casa. L’aire era fresquet i ens revifava, però quan parava intuïem el patiment de la calorada. Hem arribat al coll del Pi Solitari  i en un no res hem sigut a baix al cotxe.

Garraf: Una vista meravellosa de Castelldefels i la seva llarga platja

excursions a peu garraf castelldefels
El Massís del Garraf s’acaba ran de mar: Castelldefels, Gavà i el Prat. Si mires a mar veuries Mallorca si el dia fos clar

 

M’imagino que a vosaltres quan us parlo de Carxol, de les Penyes d’en Romagosa o de la riera de la Vall del Teix no us deu dir res. Noms que me’ls podria estalviar per fer el relat més amè. Però resulta que no sé parlar del Garraf sense que hi surtin els llocs èpics de la nostra joventut. Quan la història està emmarcada per aquestes referències, de seguida em revè la imatge de paratges ressecats per calorades quasi eternes, de masies enrunades, de rieres enclotades i una flora concreta i exclussiva. Per tal, perdoneu-me la reiteració de tanta onomàstica exòtica i deixeu-me situar els instants meravellosos que us relato. Ara el Garraf és un lloc més transitat, però encara s’hi entreveuen paissatges i vestigis d’un temps que nosaltres vam conéixer. I és per això que ho trobem emocionant.

Massís del Garraf: La Morella sembla lluny però ja hi som

excursió a peu garraf coll sostrell
Ja es veu la creu de la Morella

 

A ponent de la Morella hi ha diverses pletes. Unes són tan grans que devien acollir centenars d’ovelles. D’altres no ho són tant però Déu ni do. I n’hi ha una de petita que ha donat nom a la muntanya. En una època antiga, ves a saber per quin motiu, la Pleta Xica va fer història.

Massís del Garraf: La creu de La Morella a tocar

excursions a peu garraf la morella
La Creu de la Morella és el punt més alt del massís del Garraf

Avui ens ha fet un clima inesperat pel temps que som. Quasi no ha fet calor. De bon matí ens ha fet fresca i després ha fet un ventet agradable per caminar. Inclús a l’hora de la calor, si ens posàvem a l’hombra d’algun arbre, s’hi estava com al Paradís.

Massís del Garraf: Els darrers metres

excursió a peu garraf la morella
pas a pas s’arriba al cim

 

 

Pràcticament no hem trobat ningú. Precisament al cim de la Morella ha anat de poc que el Nani no trepitxa quatre nois i una noia que dormien ben arrapadets. Tots menys un s’han despertat en aquell moment.”No deu estar pas mort aquest d’aquí ?”  ha preguntat el Nani “Ui no, és que és molt dormilega”. També hem trobat una noia que anava a passejar el gos i li he parlat de vàries coses fins que he descobert que no entenia res del què li deia perquè es veu que, pobre, era alemanya. Ella ens ha somrigut, ens ha dit que el seu gos era Labgadog, i ha marxat. En aquell moment no sé per què tots hem pensat en el Ramonet, potser perquè ell sab idiomes.

Massís del Garraf: Anar a La Morella és com arribar al Cel

excursió a peu garraf la morellla
Des d’aquí, a ran del Cel, tot és bonic

Pràcticament no hi queden flors a la muntanya, només les semprevives, les vidalbes, l’orenga i algun panical de color blau. En canvi l’espígol i la sajolida encara han de florir. Ja em diràs com s’explica això. Tot i així, per culpa de les pluges d’aquest any, la muntanya està verda ufanosa i costa veure el color de palla seca.

Massís del Garraf: Vistes a ponents de La Morella

excursió a peu garraf pleta xica
Paisatge del Garraf,  muntanyes com onades

 

 

Avui m’he cansat i no ho entenc. Catorze quilòmetres no són res de l’altre món i en canvi m’he cansat. Suposo que hi té a veure que la setmana passada vam descansar, i també ho atribueixo a la mena de camins pels que hem passat, plens de pedres, relliscosos. Camins que t’obligaven a caminar amb precaució, forçant la passa, obligant el peu a trobar un lloc.

Massís del Garraf: Restes de La Pleta Xica, que dóna nom a la muntanya

excursió a peu garraf pleta xica
Les runes ens parlen de vida antiga al Massís del Garraf

 

Hem fet la cervesa a Begues, a un bar restaurant sense cap client però amb totes les taules parades. Hem pensat que d’aquí a poc hi hauria una invasió de treballadors afamats i curts de temps.

Massís del Garraf: Baixant cap la Vall del Teix

excursions a peu garraf carxol
Fa un moment érem a dalt i ara som a baix. Talment com una metàfora de vida

 

Al tornar, les obres de cada estiu, aquest cop a Gavà, ens han fet desviat més del compte, però tot i així a les dues érem a casa. L’hora de dinar.

Fins la setmana que ve, si Déu vol.

Aleix.

20 de juliol de 2011

Baixa el track:

La Morella – La Vall del Teix

 

Visita altres llocs de l’autor:

parlemdeteatre.com

aleixcolonia.com

Post navigation

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *