EXCURSIÓ CAN MITJANS D’AVINYONET A OLIVELLA

EXCURSIÓ DE CAN MITJANS D’AVINYONET-PELAGONS-RIERA DE BEGUES

Excursió feta el dimarts, 5 d’abril de 2011

Dades Tècniques: Distància 14 km. Desnivell acumulat 419 m.  Hores: 5 h.

 

Estimats amics i amigues, després d’unes setmanes en que hem anat a buscar espàrrecs, avui hem tornat a anar d’excursió simplement a caminar. Hem anat una altra vegada al nostre estimat Garraf, a la banda d’Avinyonet, Olivella, Santa Sussanna etc. I si alguna vegada hi aneu comprendreu per què hi anem tantes vegades: és preciós.

excursió a peu:   Caminant per la riera dels Pelagons

excursió a peu riera pelagons

Hem marxat de la Colònia a quarts de nou, el Josep Maria, el Ramon, el Ciscu i jo, hem anat a buscar el Nani a Sant Boi. I cap a Begues hi falta gent. Hem passat Olesa de Bonesvalls i hem entrat a l’urbanització de Can Mitjans, que pertany a Avinyonet. Hem aparcat a la sortida de la urbanització en direcció a Santa Sussanna i ja eren quarts de deu. Feia un dia clar i arreu havia florit la farigola.

 

excursió a peu:   Olor de farigola

 excursió a peu farigola

Comencem l’excursió pròpiament dita: Hem pres un camí que baixava  en direcció a la riera dels Pelagons. De fet tots els camines baixaven perquè estàvem al lloc més alt. Era un camí ample i agradable, fàcil de caminar i de parlar. De seguida hem sigut a baix de tot, al costat de la riera, i hem anat tirant en direcció al mar. La riera estava plena d’aigua. No és que fos aigua neta, aigua corrent, era més aviat aigua estancada que que sobreixia en un rajolinet. Les vores del camí plenes de flors, argelagues vestides de groc, el romaní de floretes liles, farigoles mascles i famelles (segons el color de les flors, rogenques o blanques).

 

excursió a peu: Als Pelagons i a la riera de Begues hi ha trams amb aigua

 excursió a peu riera pelagons

Hem arribat a les masies dels Pelagons, primer el Pelagó de Baix i més amunt el Pelagó de Dalt. El Pelagó de Dalt tal com el seu nom indica està a dalt, o sigui amunt. El nostre camí no hi anava cap allà, però el Nani volia ensenyar la masia al Josep Maria i hi han anat. Nosaltres els hem esperat a baix, on hi havia el trencall per on havíem de seguir. Quan han tornat, el Nani, com aquell qui no vol la cosa ha comentat “No sé pas què hi fan aquelles noies allà a la masia” i se’ns han aixecat les orelles de punta, però de seguida hem entès que es tractava d’una broma.

 

L’excursió ha seguit un camí ha seguit pla, riera avall. Hem topat amb la carretera que va de Sant Pere de Ribes a Olivella i l’hem esquivada per un camí de carro que sortia de sota Can Suriol, al final de la riera dels Pelagons, i que ens ha dut a tocar de can Muntaner, a la riera de Begues. Hem començat a pujar lleugerament i ens hem trobat amb un home que s’assemblava al Tomeu Penya: barba, barret de palla, campetxano, un manac d’espàrrecs i un gos negre. Hi hem parlat una estoneta, tal com mana la bona educació i ens ha dit que era de Sant Pere de Ribes, ens ha explicat excursions, ens ha parlat de can Vendrell i d’unes granges abandonades al cim d’unes muntanyes, i ens hem acomiadat com bons amics.

excursió a peu:   Arrivant a la Cova de Can Muntaner


excursió a peu cova muntaner

Hem trobat el caminet que portava a la cova de can Muntaner i hi hem baixat. La foto que us envio és d’allà. Aquesta cova és molt gran, no és que sigui fonda però té un no sé què que imposa, com si prenguessis consciència que estàs dins d’un lloc antic, sagrat. El Nani ha trobat una dent antiga, un ullal d’un parell de centímetres. No sé de quina bèstia debia ser, potser d’algun felí de fa un milió d’anys. Al cap de poc n’ha trobat un altre i tots hem mirat si n’hi havia cap més, però res. Al cap d’una estona m’ha confessat que no els havia pas trobat allà, que ja els duia de casa.

excursió a peu:  La cova a l’esquena

 excursió a peu cova muntaner

Quan hem sigut al trencall que duia a Santa Sussanna no l’hem pres. Més amunt hi havia les roques del Barret del Rector i ens hi hem arribat perquè ho veiès el Josep Maria. Hem menjat les taronges, hem picat postres de músic i hem begut aigua. I quan ja estàvem ben descansats hem recomençat a caminar.

excursió a peu:  Les pedres del Barret del Rector

 excursió a peu barret rector

Hem tirat enrera i hem pres el camí bo, cap a Santa Sussanna. Hem començat a pujar, lentament però sense parar de pujar. Inesperadament hem trobat una tortuga que al seu pas, més a poc a poc que nosaltres, travessava el camí. L’hem fotografiada, l’hem agafada amb les mans, l’hem observada com treia i amagava el cap i finalment l’hem deixada a l’altra banda del camí. Sembla ser que era mascle, segons el Nani. Jo no li he vist la característica especial, però no hi entenc.

excursió a peu:   A vegades tens la sort de trobar-te una tortuga

 excursió a peu tortuga

Al cap d’una bona estona de pujar, el Nani ens ha dit la frase màgica “On és el meu bastó?” S’havia oblidat el bastó en algun lloc del camí. El Josep Maria s’ha ofert per anar-hi ell a veure si el trobava.  Imagineu-vos com n’estàvem de cansats que ningú no s’hi ha oposat. Quan feia una estoneta que havia marxat, el Nani i jo hem cregut que hi havíem d’anar també, que no estava bé que hi anés tot sol. I hem tornat enrera. Ens hem aturat on havíem trobat la tortuga i no hi havia ni tortuga ni bastó. Hem seguit avall fins que al cap d’una bona estona hem trobat el Josep Maria que ja tornava, amb el bastó. Estava a les roques del Barret del Rector. Una bona caminada.

 

excursió a peu:  El Castell d’Olivella

excursió a peu castell olivella

Hem seguit caminant amunt fins que finalment hem entrat al Shangri La de Santa Sussanna, la immensa vall de vinyes conreades amb la masia al mig, dalt del turó. El Ramon ha trobat força espàrrecs que en aquella vall fèrtil sortien de quatre en quatre, gruixuts com el dit petit. Però el camí ara pujava més i no ens volíem separar massa de la colla, que ens anava esperant de tant en tant.

excursió a peu:   Paissatge emblemàtic: Santa Susanna dalt del turó

excursió a peu santa susanna

Hem deixat enrera les vinyes i hem entrat en un paissatge de garriga, el clàssic del Garraf: cusconeres, margallons, romanins, algun llentiscle i farigola, molta farigola ben florida. El camí s’enfilava massa dret pel meu gust, feia una calor senegalesa i enyorava els meus pantalons curts. A mitja alçada, quan ja vèiem Santa Sussanna a sota nostre, les abelles ens han atacat. Primer al Ciscu, que li han picat a la vora de l’orella i se li entortolligàven als cabells, després al Ramon i també al Nani. Quina cosa tan extranya! No havia vist mai aquell comportament tan agressiu en aquestes bèsties normalment tan dòcils. Quan hem sigut més enlaire hem vist rengles de ruscos al costat d’on ens havien atacat. Potser estaven massa a la vora del camí.

 

excursió a peu:  A ran de vinyes de Santa Susanna hi abunden els espàrrecs

excursió a peu

 

Hem començat a collir farigola, ara sí, ara ja podíem perquè el GPS ens dèia que el cotxe estava a menys d’un quilòmetre. Els que hem volgut n’hem omplert una coixinera en un moment. I ja hem sigut al cotxe, hem carregat els trastos i cap avall.

 

excursió a peu:   L’argelaga és una gatosa amb la tija d’un verd fos i les punxes no tan atapeïdes

excursió a peu argelaga

Hem anat en direcció Avinyonet. Hem vist el bar del Mena al costat d’on hem aparcat i ens hi hem llençat de cap. A les parets hi havia escuts del Madrid i també del Barça, tots amics. Hem pres les cerveses, de normals i de sense alcohol, i hem marxat perquè era una mica massa tard. El cafeter estava a fora, fumant el cigarret. Li hem dit adéu i ens ha dit adéu al Nani i a mi. Als altres ja no els ha saludat. Potser se n’ha adonat que eren del Barça. De fet, l’excursió s’ha acabat.

 

Hem arribat a casa a quarts de quatre. Cansats, suats i amb olor de farigola.

 

I ja està. Fins la setmana que ve, si Déu vol.

 

Aleix

5 d’abril de 2011

Baixa’t el track

Riera d’Els Pelagons

 

Visita altres llocs de l’autor:

parlemdeteatre.com

aleixcolonia.com

Post navigation

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *