EXCURSIÓ A LES GORGES DE CARME

EXCURSIÓ A LES GORGES DE CARME

 

Excursions a peu: Així es veia Montserrat

excursions a peu carme montserrat

Avui, 13 de juliol de 2016, dia de Sant Enric, hem anat a caminar a un dels millors llocs possibles en un dia de calor, a la Riera de Carme i concretament al tram comprès entre Santa Càndia i uns quatre quilòmetres riera amunt.

A quarts de vuit hem marxat de la Colònia l’Antonio, el Ciscu i jo, i a Sant Boi hem recollit al Nani. Prenem l’autovia a Sant Vicenç dels Horts i directes fins a Igualada. Sortim a l’Espelt i prenem els indicadors per anar a Santa Margarida de Montbui, carretera de Valls i La Llacuna, Nucli vell de Santa Margarida i carretera amunt fins arribar a les vistes del castell de Miralles. Prenem la carretera que duu a La Pobla de Claramunt i al cap d’un  o dos quilòmetres trenquem a mà dreta pel primer camí de carro que hem trobat. Ara sempre avall. A mà dreta hem deixat un camp de nogueres, més avall un tancat amb gossos i de seguida prenem el camí que gira a l’esquerra i on hi ha un rètol de prohibició que hi diu “només veïns i serveis sota multa de nou-cents euros”. Muima! Però no hem fet cas de l’advertència i de seguida hem trobat una casa amb un cobert per aparcar a mà esquerra. Hi hem aparcat, i mentre els companys es posaven les motxilles hi he anat per presentar-nos.

Excursions a peu: La “casa de colònies”

 excursions a peu orpi

Ha sortit una senyora acompanyada de la seva néta. Li he explicat que anàvem a fer una excursió per la riera fins a Santa Càndia i si ens donava permís per a deixar el cotxe, i me l’ha donat molt amablement, tot i que per parlar massa he posat la pota: li he explicat que ja havíem vingut una vegada que la “casa de colònies” estava tancada, i m’ha contestat, bo i rient, que no era cap casa de colònia, encara que ho devia semblar perquè s’hi estaven molts nens, tots néts seus. També ens ha dit que no hi havia aigua a la riera, que feia molts dies que no plovia i s’havia assecat. També ens explica que pel camí de la dreta la Diputació hi havia fet una zona de prevenció d’incendis mitjançant rucs; deu o vint n’hi havia pasturant pel mig del bosc.

Excursions a peu:  Virella (també dit, Vidiella)

excursions a peu virella

Hem seguit camí avall uns sis-cents metres, fins a la riera, ben seca (la darrera vegada, un juliol del 2011, ens havíem hagut de descalçar per poder-la passar), hem seguit el camí principal, que va per la dreta de la riera i passa tota l’estona per dins del bosc. De seguida hem trobat el pas canadenc i el tancat de filferrades electrificades perquè els rucs no en surtin. Hi hem entrat i hem seguit pel Bosc Negre, de la Serra de Feixes. A sota s’hi veia el mas de can Virella, enrunat i pasturat per dos ruquets, un de negre i un de blanc. Hem seguit fins a trobar el camí que baixa d’Orpí i l’hem seguit fins la riera, on amb goig hem vist que hi passava aigua, poca però suficient per alegrar la vista.

Excursions a peu: Un fil d’aigua

 excursions a peu santa candia

Seguim el camí, ara de pujada, fins a Santa Càndia, a uns cinc-cents metres encara no. La font estava seca, però de l’aixeta del costat sí que en sortia aigua. Hem anat fins al darrera de l’església i hem esmorzat a l’ombra de l’edifici.

Excursions a peu: Santa Càndia

excursions a peu santa candia

Continuem. Reculem per on hem vingut i baixem uns cent cinquanta metres. Prenem el camí ample de mà dreta que entra fins un edifici. Passem el pontet que ens apropa a la casa i sortim a una esplanada. Prenem el camí que baixa a mà esquerra i ens situem entre la riera i una mena de sot allargat que en altre temps potser van ser horts o jardins. Més amunt hi treballa un pagès, al darrera un canyar de canyes americanes.

Excursions a peu: Pujant pel costat esquerra de la riera

 excursions a peu riera carme

De seguida el camí es torna un corriol que va seguin riera amunt. Ara la riera ja llueix de gorgs plens d’aigua que desguassa poc a poc. Riera amunt anem trobant gorgs importants, però nosaltres anem fins un que té poca fondària, a sota mateix d’un saltant que ara només té herbes i que goteja filets d’aigua. Des de Santa Càndia fins aquesta gorja hi ha un quilòmetre de distància i potser uns metres més. Hem baixat, ens hem assegut ran de l’aigua i m’hi he banyat. L’aigua era fresca, s’hi estava bé, només que al terra hi havia una pel·lícula de llot relliscosa que m’impedia de sortir. Sort que ha vingut l’Antònio i m’ha donat la mà.

Excursions a peu: Abans tot això era aigua

 excursions a peu riera carme gorg

Reprenem el camí. Sortim de la riera. Reculem uns metres, vint o trenta, i prenem un corriol que s’enfila ben dret, fins que a cosa d’uns altres trenta o quaranta metres hem trobat el camí ample que seguia riera amunt. Aquest mateix camí al final es va fent petit i es torna un corriol, que baixa suaument fins la riera i al final, seguint unes marques de color groc (encara que no cal perquè no hi ha altre lloc on anar a parar) arribem al mateix lloc on hem passat la riera quan hem començat a caminar.

Excursions a peu: Observant la sequera

 excursions a peu riera carme

A menys d’un quilòmetre hem trobat la “casa de colònies”, hem anat a saludar la senyora per acomiadar-nos. Hi havia tres noies jugant al davant de casa i dues més una mica més lluny. Han cridat “àvia, àvia” i ha sortit. Li hem dit que ja marxàvem i li hem donat les gràcies per haver-nos deixat aparcar. S’ha interessat per l’excursió i ens ha ofert beguda, que hem refusat.

Excursions a peu: Orpí

excursions a peu orpi

Un cop al cotxe hem pres la carretera en direcció a La Pobla de Claramunt; hem passat el trencall de Santa Càndia, Carme, que estava de Festa Major, i al cap d’uns quants quilòmetres hem arribat a La Pobla de Claramunt. Hem aparcat al costat del retaurant Robert i hem entrat a fer la cervesa. Aquest restaurant és Hotel i bar i restaurant, i la zona del bar és com un Ateneu antic i agradable, de sostres alts, amb taules de marbre, un gran taulell i terra de rajoles antigues, un lloc d’aquells que necessites després d’haver fet una excursió.

Excursions a peu:  La Riera de Carme

160713-Carme-(41)-web

De tornada, per comptes de prendre la direcció “cap a Vilafranca” on hauríem trobat l’autopista que ens portaria a tocar de Castellolí, hem pres la carretera cap a Igualada, amb la gran volta, els semàfors i la multitud de retondes que ens havien de portar fins a la vora del Barri de Fàtima, d’Igualada. Qùe hi farem!

Aleix Font.

13 de juliol de 2016.

Excursions a peu: Un bany sempre refresca

exursions a peu riera carme

Descarrega’t el track

Riera de Carme.

Visita altres llocs de l’autor:

parlemdeteatre.com

aleixcolonia.com

Post navigation

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *