ORENGA L’ALEGRIA DE LA MUNTANYA

L’ ORENGA

Orenga

L’ orenga és l’alegria de la muntanya. Es fa a zones ombrívoles del bosc, a les vores dels camins i a vinyes abandonades. Tal com fan els bolets, l’orenga surt al mateix lloc cada any, però cal protegir-la perquè es conservi. Quan es cull, sempre se n’ha deixar perquè serveixi de llavor per l’any vinent. Si algú en fa una collita severa, podria ser que l’exterminés i l’any vinent ja no n’hi trobi al mateix lloc, i fins i tot podria ser que no se’n fes mai més en aquell lloc. Això mateix passa amb moltes herbes de muntanya, com ara el te de roca o el poniol de secà. Cal collir-les sempre amb mesura i deixar-ne per l’any que ve.

Orenga

L’orenga floreix a finals de primavera i començaments d’estiu. Esporàdicament, al Baix Llobregat també ho fa a la tardor, en temps de bolets. Però allò que en diem “temporada” és a principis d’estiu. Per utilitzar-la culinàriament és millor collir només la part de dalt, la de la flor, deixant la resta de la planta, la llarga tija, al seu lloc, perquè no la farem servir gairebé per res.

Orenga

Un cop collida es fa assecar, i un cop seca és pot espolsar por sobre d’alguns menjars, com ara el tomàquet amanit, les pizzes i altres menjars que es vulguin aromatitzar. També l’utilitzarem com a ram per a l’estofat.  Per assecar-la no cal esperar gaire, en qüestió d’una setmana ja la podem utilitzar per fregar-la damunt dels menjars. Com que fa molt de goig, es pot assecar dins d’un florer, com a guarniment de la casa.

Orenga

Els que només coneixen la planta d’oïda es pensen que n’hi ha per tot arreu, però estan ben equivocats. Quan passejant per la muntanya trobes un lloc on n’hi, cal que el recordis i el protegeixis, perquè, tot i que no és una herba escassa, tampoc és abundant, i si algun dia en necessites potser tindries problemes per trobar-ne.

 

Aleix – 12 de juliol de 2019

Post navigation

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *