EXCURSIÓ A RAN DE RIU
DE LA COLÒNIA FINS A CORNELLÀ PER LA VORA DEL RIU LLOBREGAT
Dades de l’excursió:
Distància 12,900 km
Temps 3 hores
Desnivell, inexistent
Excursions a peu: La carretera de Cornellà
Hem iniciació l’ excursió d’avui a la porta mateix de casa. Com que volíem fer dues hores de camí hem sortit a les deu. Avui només hi érem l’Antonio i jo perquè el Josep i el Ciscu s’han excusat.
Anem cap a la carretera, seguim fins l’estació del tren, prenem el trencall que baixa al canal, travessem la carretera i uns metres direcció nord agafem el trencall que ens porta directes cap al riu.
Seguim l’ excursió amb camps a banda i banda durant un quilòmetre de línea recta fins arribar al talús de la via de l’AVE, i allà trenquem amb direcció sud fins arribar a l’immens pont per on hi passa l’AVE. Girem a l’esquerra i continuem avall a ran de riu.
Excursions a peu: El camí de la Colònia
A l’arribar als voltants de l’estació del tren de Sant Boi trobem al Nani, que feia estona que s’esperava. “Hola, hola” i continuem l’excursió. Prenem el trencall a mà esquerra que travessa el riu per una passera. Ens situem a la riba esquerra i seguim avall cap a Cornellà.
Excursions a peu: Passera a Sant Boi
Comença a fer calor, molts dels que ens trobem que també van d’ excursió van a pit descobert, amb la camisa a la mà. Contínuament ens passen ciclistes que ens espanten amb els seus crits “Cuidado que passo!”; també n’hi ha que ens sobten passant inesperadament a ran nostre. Alguns fan footing, gent gran, molt més gran que nosaltres que haurien d’estar al Casal jugant a cartes. N’hi ha que estan molt grassos i corren sense estil. I també n’hi ha que fa goig de veure’ls de tant bé que es mouen, com si no es cansessin.
Excursions a peu: El riu a l’alçada de Sant Boi
Nosaltres caminem sense parar, parlant de política, del judici que estan fent els jutges espanyols a la Presidenta del Parlament de Catalunya, la Carme Forcadell. Un diu “Els del PP diuen que en democràcia s’ha de complir la llei, però s’obliden de dir que en dictadura també s’havia de complir. Que el problema no és complir o no complir, el problema és el tipus de llei”, i tots pensem que té raó. Un altres explica un acudit : Un pare li diu al fill “Veus aquest rellotge? El meu rebesavi li va passar al meu avi, el meu avi li va passar al meu pare, el meu pare me’l va passar a mi, i jo voldria que ara passés a tu. Te’l venc!”. Ha, ha, ha! Riem.
Arribem al pont del davant del camp de l’Espanyol i travessem el riu a la riba dreta. Mirem a sota, una gran illa coberta de canyars atapeïts, els dos braços del riu conflueixen una mica més avall.
Excursions a peu: el pont que travessa el riu a Cornellà
Seguim l’ excursió direcció a mar. Trenquem per un camí mig asfaltat (el camí de la Bomba, dit així perquè hi havia hagut una bomba d’aigua) i comencem a anar en direcció riu amunt. Camps de carxoferes espigades, trossos llaurats a punt de ser plantats, camps de fruiters: presseguers i pereres. Arribem al pont de l’AVE, seguim a mà dreta fins a trobar la carretera general, però no hi anem. Seguim lleugerament a la dreta fins a trobar el riu. Seiem a sota el pont de la carretera, a l’ombra, i bevem aigua. L’Antonio i jo estem tocats de les cames; a ell li fa mal el panxell de la cama i a mi les plantes dels peus, com si s’haguessin llagat.
Excursions a peu: una teranyina de recs per tot el pla del Llobregat
Continuem riu amunt. Trobem unes moreres i mengem móres. No estan malament, però els hi falta una mica de dolçor. Ens acomiadem del Nani. Ell ja ha acabat l’ excursió, nosaltres seguim, encara ens queden dos quilòmetres ben bons i no sabem si hi arribarem amb el mal que ens fan les cames.
Excursions a peu: Un dels braços del riu, a l’esquerra l’illa
Ara l’ excursió ens sembla llarga, massa llarga. Caminem com escaldats pels llargs camins asoleiats. Passem el recte de la Ciutat Cooperativa, arribem al recte de la Torre Salvana i trenquem a ma dreta, fent escaire, de dret cap a la Torre. Un quilòmetre i som a la carretera dels pagesos. Pugem fins l’estació, travessem la rotonda i enfilem fins a la creu.
Excursions a peu: camps d’alfals, al fons la fàbrica de la Colònia
I aquí donem per acabada l’ excursió. Ens acomiadem un de l’altre. L’Antonio encara ha d’arribar a can Julià i jo encara he de baixar fins al carrer Nou. Recolzant amb compte els peus a cada passa, ara una ara l’altre, ell i jo arribem a casa. Quan la Cóncep em pregunta com ha anat em trec les sabates i veu esparverada dues immenses llagues a les plantes dels peus. Accident laboral en diria. No m’havia d’haver canviat de sabates per anar a caminar per terreny pla.
Aleix Font.
8 de maig de 2017