BOLETS: LA LLENEGA
bolets: Què prefereixes, un rovelló o una llenega? Vet aquí el dilema
Quan comença la temporada dels bolets, depèn de quin vagis a buscar hauràs d’anar a un o altre bosc, perquè cadascun té tirada a fer-se preferentment a segons quins llocs. Al Pirineu, per exemple, els rovellons tenen tirada als boscos de pins joves o a llocs ben aclarits, i els ciurenys (que ara se’n diuen ceps) tenen preferència pels boscos de pi vell.
bolets: Al bosc o a la cassola no va mai sola
A casa nostra també passa una mica això, i el rovelló el trobarem preferentment a llocs assoleiats on hi hagi pins joves, i brucs, a dins de les cosconeres i a sota d’algunes mates de llentiscles. La llenega, en canvi, és un bolet que es fa als matollars espessos normalment ombrívols i amb cintes de càrritx si pot ser. I a vegades ens ve de gust anar de cara al rovelló, d’altres anem a buscar llenegues i també hi ha dies que preferim els fredolics i fins i tot la pampa o l’ou de reig.
bolets: Rotllo de pampes. amb una sola rotllana omples el cistell
Les llenegues, antigament les anàvem a buscar a les fondalades de can Gallina, a sota mateix del Pla de les Bruixes. S’hi feien unes rotllanes que de seguida t’omplien els cistells. Ara aquests llocs estan exhaurits i anem a les muntanyes de Begues, anant cap a Olesa de Bonesvalls. És normal trobar cotxes aparcats a ran de carretera. Si no sabeu on heu d’anar, aparqueu al seu costat i camineu pels camins que surtin a tocar. Endinseu-vos pels llocs humits i, si no està massa buscat no trigareu a trobar les primeres. A partir d’aquí, cada dia anireu descobrint noves pastures i acabareu sentint preferència per unes raconades que durant llargues temporades seran “els vostres boscos”. De totes maneres, segur que trobareu uns boscos plens de tota mena de bolets.
bolets: Rovellons del Baix Llobregat
Al Pirineu tenen preferència per la llenega blanca, que de fet grogueja. Més aviat petita, també ens grans rodals. Nosaltres preferim la llenega negra, que abans en dèiem mucosa, pel tel enganxifós del seu barret. És un bolet que es fa gros, a vegades amb la pota ben gruixuda, barret arrodonit i quan es petit fa una bola. Les pintes de sota són blanques i ben dibuixades.
bolets: Per alguns és el millor bolet del món
Si em voleu fer cas porteu cistell i un drap per tapar els bolets, perquè en aquests boscos de màquia es un no parar de caure pinasses i branquillons a dins del cistell. Quan tingueu ocasió mireu de netejar la brossa. I quan sigueu a casa no trigueu massa a rentar-les. Alguns aiatolàs van predicar amb vehemència l’obligació de netejar els bolets sense ni una gota d’aigua, tot s’havia de fer en sec. Feu-me cas, tireu les llenegues a dins d’una galleda plena d’aigua i remeneu perquè es netegin de brosses enganxades. Si cal canvieu l’aigua un parell o tres de vegades, fins que quedin immaculades, a punt de fregir-les o de guardar-les a la nevera. És l’estil antic, tal com sempre s’han netejat les llenegues.
bolets: Normalment no va mai sola
Aquest dijous, tres de novembre, vam anar a buscar-ne als boscos de Begues. El Nani, l’Antonio i jo vam marxar de la Colònia a les nou del matí i a les deu ja estàvem al bosc, mullat de rosada de boira i amb els camins enfangats.
bolets: El bolet de somni
Vam trobar les primers llenegues d’enguany, i alguns rovellons i molts fredolics arrapats a les vores dels camins, i també aquells pinetellets tan tendres que quasi no tenien esponja a sota. Tot i que els boscos estaven remenats dels dies anteriors, ens ho vam passar bé, tan bé que després, a l’aclucar els ulls encara hi portàvem el record de les rotllanes de bolets guardats sota les branques humides.
Pels excursionistes de veritat, l’anar a buscar bolets no és una excursió. Però per mi tot són excursions si vas a la muntanya amb aquell sentiment d’anar a casa, a la casa dels avis, dels pares i de tots els que han fet aquesta mena de País on vivim.
Aleix Font
4 de novembre de 2016.