BOLETS: ROVELLONS
De l’ancestral ofici de recol·lectors (espàrrecs, herbes aromàtiques, pinyons i bolets), el que més ens enamora és el de buscadors de bolets. Molts de nosaltres vam començar l’ofici a la tendra edat de quan apreníem a caminar, i des de llavors, any rera any, quan les pluges de tardor despertaven el bosc ja ens hi tenies, amb el nostre cistell i una il·lusió que teníem adormida a la pell, caminant per la muntanya, pels boscos apresos per herència familiar, o bé descoberts per intuïció o per accident.
bolets: Les pintes de rovelló
Antigament no ens movíem dels boscos propers a casa nostra: can Salgado, Santa Bàrbara, can Cartró, Pla de les Bruixes, Mallorquines, Font del Porro, can Guei i coves d’Infern. Però des de que es va inventar el Sis-cents que hem anat ampliant el radi d’acció, amb predilecció pels boscos propers a Berga.
bolets: Diuen que rovelló ve de rovellat, aquell color vermell i verd
Darrerament, perquè els boscos són primerencs i perquè són més nets, tenim una tendència malaltissa pels Plans de Taravil, on hi coincidim amb milers de persones que ens passen al davant o ens vénen al darrera, espigolant els que d’altres han deixat.
bolets: A la gespa s’hi fan aquests de color vermell, ben arrodonits
Prenem la carretera cap a Manresa, ens desviem cap a Puig-reig, i al barri de cal Marçal ens aturem al Restaurant can Marçal on, a part que obren d’hora, són amables i planers de tracte. Hi fem un petit esmorzar de cafè amb llet i una pasta, i un petit descans d’esperances i rialles.
bolets: Sembla que mimetitzin amb l’herba
A mig Puig-reig trenquem cap a Casserres, i d’allà fins l’Espunyola. Prenem la direcció a Solsona i a cosa d’uns dos o tres quilòmetres trenquem a mà dreta cap a Capolat. La carretera s’estreny i s’enfila per la cinglera per uns trams de pànic per si baixa un altre cotxe, perquè no se sap com ho faríem per decidir qui és el qui recula. Gràcies a Déu no hem coincidit mai en algun tram dels perillosos.
bolets: De dos en dos són més bonics
Als primers revolts del bosc ja s’hi troben cotxes aparcats, sembla talment, i així deu ser, que cadascú té el seu aparcament. Nosaltres seguim fins que la carretera s’aplana; anem trobant cotxes a uns aparcaments a banda i banda. El nostre és un que està a mà esquerra, una mica enfilat al costat d’una torre elèctrica, a la vista de la primera masia.
bolets: Aquest ataronjat com les fulles seques del voltant
Passem la tanca de les vaques i trobem els primers rovellons en els prats aclarits, entre marges que poc a poc s’enfilen. Pugem una cinglera que hi ha a la dreta i anem seguint amunt, cap a ponent fins que, a cosa de mig quilòmetre baixem fins un pla que, més amunt està tancat per el filferro del corrent. Seguint la filferrada cap amunt hi ha una porta que permet obrir, passar i tornar-la a tancar.
bolets: La tornada, cansats i satisfets
Tots aquests boscos, abans del coll, al coll i després del coll són un no parar de sortir rovellons, collir rovellons i tornar-ne a sortir. Hi ha gent que hi arriba quan encara no ha sortit el sol; d’altres hi fan cap cap a migdia, i d’altres hi van a la tarda. I tots en troben d’acabats de sortir.
bolets: Tots els cistells anivellats, com ha de ser
També s’ha de dir que en general com més lluny vagis més en trobaràs, però és clar, més et cansaràs i més llarga serà la tornada. Cal advertir que tot i ser boscos fàcils de caminar, molt aclarits i, a primera vista senzills d’orientar, també són boscos perdedors on no costa gaire anar a parar a l’altra banda del lloc desitjat. Però sense perill, només que hauràs de fer innecessàriament més quilòmetres dels previstos. O sigui, que no et refiïs i orienta’t tal com vagis pujant, tingues sempre present on tens el sol i cap on has d’anar a la tornada.
bolets: Les vaques s’ho miren i pensen
I la tornada és bonica, sobretot si vas amb el cistell ple. La gespa brilla, els aurons són grocs i taronges, algun cirerer de la vora del camí està pintat de vermell. I les vaques s’ho miren impassibles.
bolets: No us n’oblidessiu, cal triar-los només arribar a casa
Ara comença la temporada i en tornarem a parlar. Perquè la collita no només es fa amb rovellons. Ja ho veureu.
Aleix Font
28 d’octubre de 2016.
I després de la carregada, un bon dinar a la Fonda Alsina a Casserres.