TOT CAMINANT PEL RIU
excursions a peu
Avui, igual que aquells óssos del Pirineu que acaben la hibernació, hem fet la primera sortida de la temporada, i com per fer-ho ben fet ens ha plogut abans de començar. La idea era fer una caminada per anar-nos entrenant, per anar agafant massa muscular on sigui que calgui, perquè quan fem una excursió de veritat no acabem adolorits fins a les orelles. Per tal escollim anar al Riu Llobregat perquè allà tot és pla.
Sortim de la Colònia Güell en direcció a la carretera. Ens situem a l’estació del tren, baixem cap al canal de la dreta del Llobregat, encarem el camí del davant la Torre Salvana i ens dirigim de dret fins a ran de la via de l’AVE. Flors per tot arreu, camps de camamilla que esdevé una herba invasora, plantacions de cards d’herbacol en la seva esplendor, ravenisses de color groc, tamarius farcits de flors, magraners. La primavera en l’apogeu.
Direcció nord. Travessem per sota la via de l’AVE i ens encarem al riu. Seguim, sempre amunt, pel camí més proper a l’aigua poderosa després de tantes pluges. Bicicletes que passen rebent: “Paso, paso!!”, alguns caminants que tornen de la seva crema diària de colesterol. Arribem al pont de l’autovia i ens aturem a mirar l’esbransida del riu. Aquí, el Riu Llobregat fa goig
El riu Llobregat ben cabalós
Continuem amunt. Ens aturem per contemplar dos bernats pescaires plantats com estàtues al costat esquerra del riu. Els ànecs de coll verd també prenen el sol. Caminem fins arribar al pont que va de Sant Vicenç fins a l’altra banda, al polígon del Pla de Sant Feliu. Portem quasi una hora de camí i ens toca tornar enrera. Contemplem la construcció d’una passera per a caminants, un camió carregant de grava que abocarà una mica més avall. Bona feina que ens permetrà fer excursions circulars per una banda i altra del riu amb connexions a Sant Boi i a Sant Vicenç. Un parell de manxaires estan instal·lant una malla per reforçar el pendís. Hi claven amb martell uns claus en forma d’U.
Tornem pel camí de més endins, el que baixa paral·lel a la via de l’AVE pel costat dels camps. No és tan bonic com l’altre, el que va ran d’aigua, però és molt més tranquil, sense ciclistes, sense pràcticament ningú. Ja em fan mal les cames i no ho dic, no fos cas que se n’enriguin. Cullo un pom de camamilla, just per un parell d’infusions i continuo el viacrucis. Ja hem arribat al trencall del camí que encara la Torre Salvana, en poc més d’un quilòmetre serem a la Colònia.
Quan som a l’estació se’ns planteja el dilema: cervesa o no cervesa? Guanya la cervesa i girem cap a l’Ateneu. Que dolces les cadires quan camines escaldat! Li comento al cafeter que trobo molt més bona la cervesa amb ampolla que la que va en llauna, i diu que és normal perquè la llauna deixa gust de ferro. Ves per on, no hauria dit mai que el ferro tingués gust de Dam Bier. Sempre podem aprendre alguna cosa.
Aleix Font
9 d’abril de 2018