EXCURSIÓ DEL PLA D’ARDENYA FINS A BEGUES, ANAR I TORNAR
excursió a peu: Mirant al nord, Montserrat
Distància 7 km.
Desnivell 180 metres.
Durada: 2 hores i una mica més.
Estimada colla, i quin fred que feia aquest matí! El termòmetre del cotxe marcava un grau, però tota l’estona, tant d’anada com a la tornada, els bassals estaven glaçats de gel gruixut. Al començar l’excursió la gebrada enfarinava les vores dels camins. En tota l’estona no ens hem trem les jaquetes gruixudes i el vent tallava, ens tibava la pell de la cara i a estones semblava que rèiem. I no us pensessiu pas que us ho dic per queixar-me, al contrari, ho dic de content, d’alegria de passejar en aquest dia de sol, d’esperança d’hivern.
excursions a peu: Bassals glassats
Coneixeu el Pla d’Ardenya? Està entre Vallirana i Begues i és el límit morfològic del paisatge del Garraf. Les pedres són calcàries, la vegetació és de garriga (cusconeres, llentiscles, margalló i romaní) però ja s’hi barreja la màquia d’algun marfull, els pins i cireres de pastor. Tal com diu el nom és un terreny relativament pla, i està farcit de dolines i d’avencs. Un tresor pels qui els agrada observar la terra per dins. Nosaltres preferim l’exterior i també n’estem enamorats.
excursions a peu: Montserrat al fons
Hem aparcat a la creu, on s’acaba el Pla i el camí s’enfila cap al Montau. Comencem l’excursió prenent el camí que baixa cap a Begues i a baix de tot hem passat can Silvestre que ens ha intrigat com a masia, estava molt ben arreglat, es notava que allà hi havia diners, com si hi visqués algun càrrec socialista. Més avall hem baixat can Pau, arrecerada del vent del nord i amb la façana assoliada, amb un Pare Nadal enfilant-se al balcó (ja veus quina pena!) i decorada amb premses i piques de pedra picada a la vora el camí. Quan ja estàvem al pla de Begues hem trobat un xicot acompanyat d’un gos i li hem preguntat si era d’allà; ens ha contestat que “Ti”, amb té. Ja hem vist que no ens aclariria gaire cosa. “Tu ens podries dir si hi viuen a can Silvestre?” “Can Silvestre?” Després de moltes explicacions ens ha dit que era una masia d’uns que s’hi havien gastat molts diners i que s’havien arruïnat. No sé per què no ens ho hem acabat de creure.
excursions a peu: Can Pau
Reprenem l’excursió, hem pres el camí que porta al Mas de Les Fonts. Un indicador deia que hi havia set quilòmetres, més els tres que portàvem, més els dos fins al cotxe, dotze quilòmetres que són la nostra dosi setmanal. Però volíem investigar una drecera que tallava pel cim de la muntanya i així ho hem fet. Al final ens hem estalviat pràcticament la mitat de la distància prevista, que no està mal. Però hem pujat quasi el doble, que tampoc no és massa.
excursions a peu: L’arada abandonada. Al fons, els afores de Begues
Hem arribat al cotxe massa aviat i encara hem anat a un avenc espectacular, el de l’Alzina, on hem l’hem fet petar amb un parell de peruans que vigilaven els mazinguers de les línees elèctriques d’alta tensió. I d’allà cap a Begues a fer la cervesa. Res a destacar si no és el fred i dia clar i la vista immensa des del mar fins la neu dels Pirineus.
excursions a peu: Caquis
també dits “palosantos” perquè el bastó de Sant Josep, que va florir, era d’aquesta fusta
Que passeu una bona setmana. Dimecres que ve, si Déu vol, hi tornarem.
Baixa’t el track:
Aleix.
Dimecres, 15 de desembre de 2010.