Cirerers a can Pelós. La flor del cirerers indica que és temps d’espàrrecs
Els espàrrecs vénen a ser els brots de l’esparreguera, aquell arbust les fulles del qual són petites punxes, com si volgués imitar la gatosa o l’argelaga, però d’una manera més benigne, no tan agressiva.
Els espàrrecs es troben passejant
Els espàrrecs broten a començaments de primavera, sobretot després d’haver plogut les pluges de març o d’abril. A vegades es desperten aviat i els que som de tendències boscanes ens sorprenem de veure’ls massa d’hora, “ja hi ha espàrrecs?” comentem quan algú en passeja un bon grapat.
Estepa blanca al temps dels espàrrecs
I llavors, tots a córrer, perquè la temporada és molt curta i si bades t’ha passat. Aquí no val a tenir mandra, no pots deixar-ho per demà, perquè si una setmana no et va bé, podria ser que a la propera ja estiguessin espigats. I llavors tot són lamentacions.
Despunten les Figues de Moro
Els espàrrecs són tossuts, i quan els escapcen rebroten de seguida, i si el lloc on viuen s’ha cremat hi surten amb més empenta, i si per aquelles coses de pagès algú ha escatat el terra, de seguida hi veus els caparrons que despunten cel enlaire. Per això, els entesos, aconsellen collir-los de ben avall, o fins i tot arrencar-los. Perquè si fas com alguns solen fer, de tallar-los ben enlaire, aquella esparreguera ja no farà res més aquest any. Veuràs com el tros que has deixat rebrota i fa una esparreguera rabassuda, suficient per a sentir-se satisfeta i esperar a l’any vinent per tornar a fer fillets.
Talment un rovelló de primavera, l’espàrrec fa un goig que enamora
Els espàrrecs són amants del sol i l’escalfor. Sempre n’hi ha més a la part assoleiada dels turons, i hi són molt més gruixuts, més forts, amb més color. I on hi ha terra de licorella, com aquell vi del Priorat, s’hi fan millor. Diuen que n’hi ha per tota la conca mediterrània, però al nostre país, on és un disbarat és a les comarques de Tarragona, on és molt habitual fer-ne uns feixos sorprenents, i on assoleixen un diàmetre com els dits d’una persona. Diríem que és la Terra Promesa de l’espàrrec.
Collita d’espàrrecs
I als voltants del Baix Llobregat, què us podria dir? A tocar de la Colònia n’hi ha a diferents indrets. Els de les fotos són de prop de Can Cartró, als voltants de la Creu del Querol i pels vessants del Llor. Però diuen que n’hi ha molts més cap a La Puda, als enfilalls de Sant Salvador de les Espases i també, sembla ben natural, als voltants d’Esparreguera (d’algun lloc en devien treure el nom).
Les formigues també aprecien la saba de l’espàrrec
Els espàrrecs són bons amb truita. Però també se’n fa una crema que no té res a envejar a la de porros. Quan no n’hi ha gaires jo me’ls menjo crus. Els trobo refrescants, tonificants i gustosos. Però amb això dels gustos, ja se sap, no hi ha res escrit.
A l’esquerra el Puig Vicençs i al fons el Puig d’Agulles
Aleix Font. Primavera 2016.
Visita altres llocs de l’autor: