El coll de les Espases. Feia un fred indescriptible
Marededéu quin fred!
Feia dies que ho voltàvem això d’anar a Sant Salvador de les Espases, ens ho miràvem desde dalt del Puig Cendrós, en parlàvem a les llargues pujades dels camins plens d’oliveres i finalment hi hem anat.
El Puig Cendrós és molt assequible des del Pla Fideuer
Hem pujat en cotxe fins al coll de les Espases, a sobre d’Olesa de Montserrat, i a quarts de deu, el Nani, el Ciscu i jo, baixàvem del cotxe. Quatre graus sota zero (Com el Madrid). Ens hem embolicat amb les defenses: anoracs gruixuts, gorra, passamuntanyes, guants. Hem començat a pujar cap al Pla Fideuer i ens ha fet l’efecte que la temperatura s’enfonsava com una barrina conforme ens anàvem enfilant. Marededéu quin fred! No recordo haver passat mai tan de fred, ni quan érem petits que ens sortien panellons a les orelles, ni quan érem joves que anàvem d’excursió amb mitjans precaris i ens congelàvem dins les mantes fent bivacs. S’ha girat un vent molt fort, d’aquell que s’arrapa a terra en les congestes Pirenenques i fa voltar la neu. Se’ns colava dins dels guants i feia mal. Ploràvem, no de tristesa sinó de resistència a l’embestida d’aquella força desconegut, i els pantalons semblaven mullats. El nostre GPS no duu termòmetre i no us puc dir a quan hem arribat, però segur que era molt més del que hauríem pogut preveure. Sort que al cap d’una mitja hora, a dalt el Pla Fideuer hi feia sol i hem pogut reaccionar.
Montserrat enfront, de tu a tu
Hem trencat per un corriol que s’enfilava cap un coll on hi voleiava una senyera. El camí voltat de gebre, els matolls semblaven nevats i les pedres vernissades amb un tel de glaç. Però feia sol i cada cop ens notàvem més refets. Hem arribat a dalt de la carena i el coll on hem anat a parar no era el de la senyera sinó un altre amb una capella de Sant Bernat. A sota nostre, cap al nord, Vacarisses, i a ponent tot el massís de Montserrat.
A la carena de sobre Sant Salvador hi destaquen la Gronya, el Puig Cendrós i el Puig Ventós
Hem baixat cap a ponent. Hem trobat un camí molt més ample i de seguida hem sigut a un altre coll d’on sortia el corriol que ens havia de dur a l’esglèsia encimbellada. Tots els camins molt ben arreglats, fins i tot amb escales esculpides a la pedra, la brossa dels costats ben retallada i amb racons reforçats amb ciment. Hem baixat cent metres de desnivell fins arribar als peus del turó de Sant Salvador. Des d’allà, res, quatre passes i ens hem plantat al davant de l’ermita.
Des del Llobregat el monestir es veu encimbellat, però està a mitja alçada
El Monestir de Sant Salvador de les Espases
Veient el fred que feia aquest matí, els he comentat que avui no hi trobaríem ningú a la muntanya. Segurament és el dia que hi hem trobat més gent. Amb una colla de Molins, quinze o vint persones, hi hem parlat una estoneta. Ens han explicat que el nom d’Espases ve d’unes roques en forma de serra que hi ha pujant desde La Puda, ens han dit que era la tercera setmana consecutiva que hi pujaven (encara que un altre ha dit que no) i ens han explicat que avui hi venien a fer una costellada (unes dependències de l’ermita estan adecuades com a menjador, amb bancs i taules, amb graelles i una llar de foc. I a fora, a la banda del sol hi havia una aixeta, potser amb aigua de cisterna.
Del costat de migdia de l’ermita hi surt el camí que porta al cim
Hem marxat. La pujada ha sigut més suau del que em pensava. Potser perquè parlàvem, potser perquè rèiem, potser perquè ja no teníem fred. A dalt del coll de la capelleta de Sant Bernat, prenent el sol arrecerats hem menjat mandarines i un sobre de fruits secs que sempre porta el Ciscu. De lluny hem vist dos biciclistes pel camí del Pla Fideuer, i a la vora del camí dos cavalls que pasturaven.
Les Espases són unes roques com aquestes que estan més avall, cami de La Puda
Hem baixat fins al Pla i ens hem topat de cara amb els cavalls, un de negre i un de blanc. Sense veure’ls el carnet d’identitat hem determinat que el negre era el mascle i el blanc la famella. Com que era d’hora hem seguit el camí ample del pla en direcció contrària, per explorar una mica més enllà. Ha passat un home i li he preguntat fins on anava aquest camí “Dóna la volta a la muntanya (del Puig Ventós). Primer baixa i després puja i arriba fins molt lluny” Ens hem quedat igual. He collit una coixinera de farigola, perquè a casa en gastem molta, i de sobte, sense cap explicació els cavalls han vingut esvalotats. No diria que ens hem espantat, però sí que ens ha sorprés. He pensat que al veure’m la bossa potser s’han pensat que hi duia sal. S’han apropat molt a la vora fins que s’han quedat a pasturar a pocs metres. “Potser tenen sed?” Els he buidat la meva ampolla d’aigua, però no, el negre hi ha fregat el morro i ha rigut ensenyant les dents. Nosaltre també hem rigut, però de fet no li havíem entés l’acudit.
El Pla Fideuer
Xino xano cap al cotxe. Hem collit uns grapats d’olives negres “Palomar” i cap al cotxe. Avui no hem anat al bar de la piscina, hem preferit anat a La Chopera, del camí de les Carpes, entre Olesa i Martorell. La riera estava glassada a aquella hora del migdia. A dins del bar hi havia una estufa de llenya i s’hi estava confortable. Mentre ens bevíem la cervesa, una nena de dos o tres anys, filla o neboda dels propietaris, es mirava al Nani i li deia “Papa” El cambrer prou que li deia “No és tu papa”, ella l’assenyalava amb la mà del xupa-xup i insistia “Papa”.
Les vistes són immenses
A tres quarts de dues a casa. Cinc quilòmetres i mig, cent metres de desnivell, tres hores a la muntanya, i un fred indescriptible, d’aquell que recordaré quan em miri alguna peli d’exploradors d’Alaska.
La setmana que ve, si Déu vol, encara farà fred. Benvingut el fred si és desitjat.
Aleix Font
Visita altres llocs de l’autor:
Descarrega’t el track
Si vols aprendre com descarregar els tracks en KML de les excursions pot consultar la secció de Descarrega Tracks