EXCURSIÓ AL CASTELL D’ERAMPRUNYÀ
DES DE LA CLOTA, DE BEGUES, PASSANT PEL CIM DE LA DESFETA
Distància 8 km.
Desnivell acumulat 190 metres
El turó del Castell de l’Eramprunyà és un cim al que s’hi ha d’anar, sobretot si ets de la part baixa del Baix Llobregat. Podríem dir que és la Muntanya Sagrada de Gavà (tal com Sant Ramon és la de Sant Boi i el Montpedrós és la de la Colònia. Per pujar al Castell d’Eramprunyà, bàsicament hi ha dues maneres d’atacar-ho: Pel davant o pel darrera. Pel davant seria pujar-hi des de Bruguers, que s’enfila quasi com si grimpessis; l’altra és més planera i recull els camins que venen de Begues, de la Sentiu i de la banda del massís del Garraf. Avui hi hem anat per aquesta darrera opció.
A quarts de nou hem sortit de la Colònia i hem anat a recollir al Nani a Sant Boi. Cap a Gavà, i cap a Begues. A la carretera de Begues i en direcció a Barcelona (al contrari de nosaltres) hi havia una llarguíssima caravana de cotxes ocupats majoritàriament per una sola persona, el conductor pacient i resignat per aquesta quotidianitat tan empipadora.
Ens hem desviat pel camí que entra al Parc Natural del Garraf, carretera que travessa el massís i que aniria fins la Plana Novella i Sitges. Però nosaltres, just passat el trencall del cementiri hem girat a mà esquerra i ens hem aturat al davant la cadena que tanca el pas.
Aquesta excursió admet moltes variacions.
Pujar a la Desfeta en ocasions ja és suficient
Caminem pel camí ample en direcció al coll. A l’arribar a la masia enrunada de La Clota trenquem a mà esquerra i ens enfilem cap a la muntanya de La Desfeta, de cinc-cents divuit metres. En català “desfeta” significa el que en castellà és “derrota”. Diuen que pels volts d’aquesta muntanya hi va haver una important batalla entre moros i catalans l’any 898 en la que vam perdre els catalans, i d’aquí el nom. A més a més, aquesta batalla es coneix amb el nom de Batalla de Bighash i, diuen que d’aquí prové el nom del poble de Begues. O sigui, que trepitgem terreny carregat d’història, de la nostra Història que ens han amagat.
El camí és ample i pràcticament tota l’estona va pujant fins arribar al cim, on hi ha la torre de guaita contra els incendis. El paisatge s’ho val, des del Vallès al Barcelonès i el Garraf, passant per tota la línea de mar allà lluny als nostres peus.
Continuem l’ excursió per un corriol que baixa pel costat de Gavà. La baixada és forta i anem a poc a poc. Al cap d’una bona estona trobem el camí ample que puja de Ca n’Espinós, de Gavà. Primer anem cap a mà dreta i finalment ja encarem cap al turó del Castell.
El camí no és llarg, fins al cim de la Desfeta hem caminat quasi tres quilòmetres, i fins al castell n’hi ha un altre. Avui fa calor i s’agraeix la mica de ventet que de tant en tant ens acompanya. També anem trobant molts sectors d’ombra i és nota molt la diferència de temperatura.
A dalt del turó una tanca ens priva d’entrar al recinte del castell. Nosaltres que ja hi havíem estat en altres ocasions abans del tancament, sabem que hi ha l’ermita de Sant Miquel amb un rocallís al seu davant on hi ha les inscripcions atribuïdes a l’insigne escriptor Ausias March, el del Tirant lo Blanc, que va viure entre el 1400 i el 1459. També hi ha unes tombes antropomòrfiques i les restes del castell. Al llindar de la cinglera, una caiguda d’uns cent cinquanta metres ens permeten admirar els cotxes de la carretera com si fossin diminuts joguets d’infants.
Reculem per on hem vingut. A cosa d’un quilòmetre hi ha el trencall a mà dreta hi ha un corriolet que ens durà per dins del bosc fins al coll de la Clota on s’ajunta amb el camí que ve de la Sentiu, amb el que aniria fins al Pic d’Agulles (cap a ponent) i el que prendrem per tornar a Begues. Abans, però, passarem per dos avencs que ara estan tapats, i per una barraca de pastor recent construïda i on també hi ha fet una petita taula i bancs de pedra. És un lloc ideal per aturar-se a beure aigua, si en porteu i si coincideix en temps de calor com fa ara.
Hem arribat al coll de la Clota i trobem la creu que fa menció a l’antic trànsit entre Begues i La Sentiu. Continuem direcció nord per aquell camí ample que havíem pres pel dematí. A cosa d’un quilòmetre i mig tornem a estar al cotxe. Hi ha un pi pinyer que fa una ombra impressionant on val la pena asserenar-se abans d’entrar al cotxe.
Aquesta d’avui és una excursió aconsellable per a fer-la amb nens perquè no és excessivament llarga ni amb un gran desnivell. També es pot fer amb diverses variants, com ara només pujar fins dalt la Desfeta, o bé anar a l’Eramprunyà pel mateix camí per on hem tornat, o sigui, sense pujar a la Desfeta, per la qual cosa el desnivell es redueix considerablement.
Aleix Font
1 de juny de 2017