EXCURSIÓ AL CIM MÉS ALT DEL BAIX LLOBREGAT: L’ALBARDA CASTELLANA,
A LA SERRALADA DE MONTSERRAT
Excursió a peu: L’Albarda Castellana
Estimats amics, amb el cor ple de satisfacció i d’orgull us he de comunicar que avui, el Nani i jo, hem fet una excursió obligada i hem assolit el cim de la comarca. Durant uns moments, ell i jo, hem sigut les persones més enlairades de tota la gent que hi ha al Baix Llobregat. Amb aquesta excursió L’Albarda Castellana ha passat a incorporar-se al currículum dels nostres records.
Excursió a peu: pujant entre la boira
Hem marxat ben de matí, potser eren quarts de nou, i ens hem hagut d’esperar que fossin les deu perquè obrissin el cremallera de Sant Joan. Avui a Montserrat no hi havia gaire gent i quasi estàvem en família: quatre russos rossos, un grapat de japonesos amb cara de son i el personal uniformat al servei dels frares.
Excursions a peu: em fet el cim
Un cop a dalt de Sant Joan ens hem submergit a dins la boira i talment un viatge al cor de les tenebres hem caminat en aquella fresca enigmàtica i misteriosa de les nuvolades de muntanya. Al cap d’una hora, ja a tocar de Sant Jeroni hem descobert la indicació del camí de l’Albarda, unes marques grogues i blaves que ens feien pujar pel dret entre un camí de boixos i pins gegants de Montserrat.
Excursió a peu: indicadors del lloc
De sobte el primer gran obstacle, una paret no gaire alta, però vertical ens ha fet grimpar amb més precaucions de les que gastàvem abans. Un cop a dalt el paisatge es feia pelat, de pedra conglomerada i relliscosa. La boira s’aclaria a estones i veiem la silueta fàl·lica del Cavall Bernat, les antenes de televisió i una mica més a ponent Sant Jeroni, la muntanya més alta del massís.
Excursió a peu: Cavall Bernat
Un segon obstacle, encara més difícil que l’anterior ens ha fet repensar l’objectiu, però som cabuts de mena i hem tornat a grimpar. Un cop l’hem superat ja hem tingut a l’abast el cim desitjat. L’Albarda Castellana és un dels cims més alts de Montserrat, potser el segon o tercer més alt, i és el més alt de la nostra comarca. El nom li ve d’un antic castell que hi havia hagut i la forma un xic allargada que formen dos cims pràcticament junts i que fan la forma d’una albarda, o sigui una cadira de muntar a cavall.
Excursió a peu: al fons les antenes properes a Sant Jeroni
A l’altra costat d’on hem pujat es despenja en precipicis que encara em fan basarda quan hi penso. Cap al sud hi ha un cim un pel més baix que acaba de sobte en una cinglera d’uns mil metres de caiguda lliure que et fa posar els pèls de punta. I la boira circula accelerada, i el vent fa perillar els barrets, i una força interior ens reté allà dalt mirant d’apurar al màxim el moment feliç de saber que ningú al Baix Llobregat, ningú està tant enlaire com nosaltres.
Excursió a peu: baixada des del Pla dels Escurçons
Però hem baixat. Hem salvat els dos obstacles amb precaució potser excessiva i un cop al camí hem pres la drecera vertical del Camí dels Esquirols, Pla dels Ocells, Pla dels Escurçons i després de dues mil escaletes, el bar on ens hi esperava la cervesa que estàvem somiant.
Excursió a peu: Ja quasi hi som
A Montserrat ja hi havia més gent que quan hi hem arribat. Alguns ramats de gent escoltaven estranyes explicacions en idiomes estranys. Molta gent seia als pedrissos i a les cadires del bar. El cel s’havia aclarit i la suor ens corria entre l’esquena i la motxilla. A les dues ja érem a Sant Boi. Les cames adolorides i agarrotades de tant pujar i baixar. I una muntanya llunyana, desconeguda, la més alta de la comarca, en el record.
Rebeu una abraçada.
Aleix
2 de juliol de 2008