EXCURSIÓ AL PUIG CENDRÓS
excursions a peu: Vistes espectaculars (excursió Puig Cendrós)
Aquest matí hem anat d’excursió al Puig Cendrós d’Olesa de Montserrat, un cim al costat del Puig Ventós, on ja hi vam anar anteriorment, amb vistes espectaculars de Montserrat. És un cim de cinc-cents metres i si comptem d’on hem deixat el cotxe, en total només n’hem pujat tres-cents trenta-set. Deu quilòmetres de distància que els hem fet amb tres hores i tres quarts. “Pan cumido”.
excursions a peu: Creu de terme
A les nou del dematí hem fet la primer caravana a la rotonda de Les Palmeres, a Sant Vicenç, i mitja hora després aparcàvem al costat del Poliesportiu d’Olesa. Feia fresqueta, no us penseu. Ens hem abrigat i fins i tot ens hem posat els guants. Hem començat a pujar (cinc quilòmetres de pujada i cinc de baixada) per una esquena ombrívola encarada a Montserrat i el ventet semblava que tallava. Per primer cop aquest hivern he enyorat un passamuntanyes.
excursions a peu: A l’hivern hi fa molt fred als ombrils d’aquestes muntanyes
Si vas d’excursió per Olesa de Montserrat, primer has de passar una franja de vinyes d’oliveres i després ja comença l’erm o el bosc. La darrera finca que hem passat era una espècie de camp de concentració francès amb filferrades foradades per on s’hi poguessin escapar tots els presoners que ho desitgessin, només que per comptes de persones hi havia gossos que només feien que bordar. Mira, els dos petits no ens feien gaire por, tot i que se’ns apropaven perillosament pel darrera, dos de mitjanets tampoc no ens han preocupat massa, però n’hi havia un de gros, amb cara de dogo argentí que, la veritat, m’ha fet més por que un guàrdia civil fanàtic de La Roja. Treia el cap per un forat i la prova que hi ha Déu és que no ha acabat de sortir. Després hem respirat i fins i tot ens hem permés de riure i tot, això sí, mirant enrera per si de cas.
excursions a peu: Marges de pedra seca i oliveres fins dalt de les muntanyes
El camí s’ha convertit en corriol que s’enfilava sense treva. D’un revolt ens ha sortit un home amb un gos “Xet! Vine aquí!”, però el gos era bo de mena. Hem tingut una bona xerrada, era del país i tenia un tros d’oliveres al costat de la finca del gos gros. Ens ha assenyalat camins i muntanyes i ens ha dit el nom de cadascuna: Creu de Beca, El Turó de les Escales, el tros d’Antoni Puig, el Mirador, l’Obaga del Mestre, el Torrent de l’Afrau… Ens ha explicat que l’oli d’Olesa és el millor de tots, més bo que el de les Garrigues, perquè aquest d’aquí el fan amb olives Palomar i no amb Arbequines. No us penseu pas que ens en feia propaganda per vendre’n, perquè no volia dir-nos on n’havíem de comprar (tot i que al final li hem fet dir: Manel Bruguera, ell, de Francesc Macià 163, d’Olesa), i ens ha dit que a moltes cases hi trobarem el rètol de “Se vende aceite de oliva de cosecha propia” Ja veus quina manera de dir les coses.
excursions a peu: Coll de la Papalussa amb el monòlit que recorda a l’Albert Ibàñez
Finalment hem arribat al Mirador. De fet és el coll de les Espases, ben arreglat amb taulons que fan de bancs per seure i amb un recó amb taules i cadires per si algú s’hi vol entaular. Ens ha emocionat un monòlit amb una esquela dedicada al nostre amic Albert Ibàñez, militant del PSAN (i males llengües deien que també de Terra Lliure) que va morir a l’Himàlaia. La placa deia “Lentament ens alcen, per sobre els nostres somnis. Josep Grañó-Albert Ibàñez. Expedició Olesa. Hidden Peak. Agost 1990” No ens esperàvem pas, a sota el Puig Cendrós d’Olesa, al davant de Montserrat, trobar una menció al nostre amic de Sant Boi.
excursions a peu: El Pla Fideuer on, a vegades hi pasturen ramats de cavalls
Hem seguit pujant una estoneta fins el mític Pla Fideuer, bell, ensizador, pentinat pel vent de neu, un pla quasi immens a dalt de la muntanya fent de coll entre el Puig Ventós i el Puig Cendrós, tot cobert de fanals i farigoles. Un corriol a ponent s’enfilava dalt del cim i l’hem pujat.
excursions a peu: Al cim del Puig Cendrós
(si des d’aquí es veu Montserrat, des de Montserrat es veu el Puig Cendrós. Fixeu-vos-hi)
No és que sigui molta altura, però la vista ha sigut el millor regal d’avui. A sota nostre hi havia el monestir de Sant Salvador de les Espases, a mitja distància de Montserrat, i hi volíem anar, però depenia de la distància. Quan hem baixat hem anat fins un indicador i ens ha dit que no. Hi havia una hora i trenta minuts fins al monestir, i tant més de la tornada feien tres hores extres que no ens podíem permetre. O sigui que hem reculat.
excursions a peu: Les vistes meravelloses de Montserrat hi són constants
Quan hem tornat a ser al coll de les Espases ens hem trobat un home sol. Hi hem anat a fer els xafarders però se’ns ha avançat en les preguntes i la cultura l’ha fet ell. No sempre hem de guanyar.
excursions a peu: El Puig Cendrós vist des de baix. El Puig Ventós és a la dreta i no surt a la fotografia
El camí ja sempre ha fet baixada, i revolts. Les rutes circulars, com la d’avui, ja ho tenen que a vegades puges per l’obaga i baixes per la soleiada, o a l’inrevés. Ara ens petava el sol de ple i el Puig Ventós ens parava el fred del Pirineu. Ha sigut com una primavera, com un passeig per mirar i per parlar. A la una estàvem al cotxe, i a la una i cinc al bar del Poliesportiu, bevent cervesa, menjant olives i patates i mirant la tele, canal Marca del Real Madrid, que si el barman és d’aquella corda té tot el dret per fer amorrar la clientela. Això sí, entenia el català i el parlava, que en aquest país del PP és una cosa d’agrair.
excursions a peu: Les oliveres mil·lenàries (o quasi) “Olesa” ve del mot “oli”,
cosa que vol dir que des de sempre s’hi ha fet oli amb aquestes oliveres
Per acabar bé el dia, hem tornat a fer caravana, ara al sortir d’Olesa. Res, un quart o mitja hora aturats esperant que l’afro-català de les obres públiques canvies el cartell d’stop per la fletxa blava que ens obria el pas. “Casum dena, casum l’olla” I cap a casa hi falta gent.
Mata de foixarda
La setmana que ve encara serà millor si el Molina ens deixa. Diuen que ha de baixar deu graus la temperatura i ens ve de gust anar a veure glaç. Mirarem alguna ruta que passi per torrents amb algun salt d’aigua i a veure si hi ha sort i s’ha gelat. Si de cas ja us ho explicaré.
Una abraçada.
Aleix.
18 de gener de 2011