Excursions a peu: L’Ordal. Cal Pelegrí
Avui, per fi, ja érem quatre: el Nani, el Ciscu, el Ramon i jo. Una petita gran colla amb bastons i motxilles i capelines i moltes ganes de caminar. Hem marxat a les nou de la Colònia i a tres quarts de deu deixàvem el cotxe a l’Ordal, al davant del Pelegrí.
Excursions a peu: Maset de Parellada
Ens hem enfilat com si anéssim al Montcau i quan ja érem ben amunt ens hem desviat cap la carena. Després hem baixat fins al pla de l’Anoia, quasi a tocar de Sant Sadurní. El camí era ample i de fort pendent, i encara sort que hem fet algunes dreceres que ens han distret de la monotonia que provoquen els camins massa amples. Hem arribat al castell de Subirats, hem descansat una estoneta, hem tirat fotos, hem parlat amb uns de Sitges que estaven informats i hem tornat cap a l’Ordal pel mateix camí, només que ara tot era pujada.
Excursions a peu: Comença la baixada. Sant Sadurní a sota
Hem passat pel coll de la Creueta, on hi havien construit les antenes de telèfons, i des d’allà hem baixat poc a poquet, buscant espàrrecs fins que hem arribat a can Ravella. Des d’aquí i per la carretera, cap a l’Ordal on sabíem que hi havia la cervesa, talment la pastanaga d’aquells rucs que els incita a caminar.
Excursions a peu: Castell de Subirats
Ara anem a pams. Quan hem començat l’excursió, a tres quarts de deu, ha sortit el sol i els núvols s’han amagat a l’altra banda de la muntanya esperant-nos que els anéssim a trobar. He deixat doncs la capelina innecessària i algú s’ha deixat també el cangur o el jersei.
Excursions a peu: El cementiri cobert
El dibuix del desnivell, com us ho podria explicar, era com una gran lletra A. Primer hem pujat per un costat i després hem baixat per l’altra. I de tornada al revés, ens hem enfilat per una cama de la A i després hem baixat per l’altra banda. No recordo quan feia cada costat però em volta que eren quasi cinc-cents metres. Cinc-cents metres de desnivell no és gaire si els escrius. Però si els camines de pujada, Déu ni dó. Però es fan. Es tracta d’anar caminant sense córrer, poc a poquet, i així, tot parlant i dient tonteries, al cap d’una hora i mitja ja ets a dalt de la carena. A la baixada ja rius més, i quan tornes a pujar, doncs altre cop igual, a poc a poc, parant i bufant. I quan al final de l’excursió ja has arribat, veus que has caminat tretze quilòmetres, que són les dues, que et fan mal les cames i que ja no rius tant com al matí.
Excursions a peu: La talla de Sant Pere
Els boscos eren ombrils, treballats per les màquines de neteja. Es veia que havien rebut per les ventades i potser per les nevades, però no tant com can Cartró o el Rabatxí. Aquí a l’Ordal encara hi queden força pins. I roures i alzines i serberes. I les gatoses semblen mates d’or, i les farigoles floreixen pels racons assoleiats, i els marfulls es fan vells i la lluïsor del blanc ara és als arços i als llucis. Els romanins són una bola de flors i les abelles van embogides de tanta olor.
Excursions a peu: Els quatre amics
El castell de Subirats està rehabilitat i no us sabria dir si amb gust o amb disgust. La torre de l’homenatge està encimentada com si fos un gelat de vainilla i xocolata vertical. A un costat hi ha la paret vella i a l’altre, recolzant-lo, la llisor del ciment coronat per un parallamps. A sota hi ha l’ermita de la Font Santa, també rehabilitada però mantenint l’estil antic, com a mi m’agrada. Un romànic acollidor amb finestres petitones que fan contrallum a l’ombra interior.
Excursions a peu: Creu romànica, possiblement dels anys quaranta
En una capella del costat hi ha la Marededéu de la Font Santa, també reahibilitada, amb el nen Jesús assegut a la falda i subjectat per la mà esquerra. Ens ha dit la dona de Sitges que durant la guerra la van cremar “Quina llàstima” que van fer una foguera aquí al davant i tots saltaven i ballaven al voltant “Ai senyor”, i que només en va quedar una mà, la mà dreta de l’actual Marededéu.
Excursions a peu: Mosaic de la Marededéu de la Font Santa
Al sortir ens ha fet la foto de grup i han marxat a seguir visitant els monuments històrics. Ara anaven a veure un columbari romà, talment una xemaneia de fa dos mil anys i també la Torre Ramona.
Excursions a peu: Primer terme del castell de Subirats
Nosaltres no podíem córrer tant. Quan es camina has de limitar les ambicions i conformar-te en veure una ermita, unes restes de castell, una font i un camí amb farigoles. Ah, i un bosc amb gatoses i marfulls. I com broten les serberes i uns espàrrecs ufanosos i masies enrunades i falciots enjogassats. I les distàncies encalitxades i un fòsil i les pedres de colors, ara blanques, ara vermelles i normalment grises com del Garraf. I un camí fet d’hores de converses i rialles, un camí treballat i conquerit. Un camí enamorat. Quan es camina, els romanins són els nostres monuments.
Excursions a peu: Sort dels contraforts
Així doncs, amb les nostres humils pretensions hem canviat el columbari romà de fa dos mil anys per una cervesa Damm de quatre dies. De fet tampoc podíem triar gaire més. Si t’acomodes en les teves limitacions també t’ho passes bé.
Excursions a peu: Subirats, país de vinyes
Hem comprat pa a cal Pelegrí d’Ordal i una mica més enllà de les tres ja érem altre cop a casa.
La setmana que ve hi tornarem també en dijous. I entremig tindrem partits del Barça. Què bonica que és la vida. No us ho sembla?
Que passeu una bona setmana.
Aleix Font
15 d’abril de 2010