Excursió per l’Alt Anoia
excursió turística: Església de Sant Jaume, de Calaf
Excursió pel centre de Catalunya, l’Alt Anonia, amb poblacions mil·lenàries, amb llocs històrics de batalles decisives pel nostre País.
El Nani, la Tina, la Cóncep i jo tenim la dèria de visitar totes les capitals de comarca de Catalunya però, ves quines coses!, resulta que arriba un dia que ja les has visitat totes i et quedes amb el dilema d’haver de repetir o canviar de paradigma. Així doncs, aquesta vegada vam optar per visitar Calaf, la capital de la subcomarca de l’Alt Anoia i amb l’encís de ser un país un xic desconegut.
excursió turística: Plaça porxada
Hem marxat a les deu de Sant Boi, en un dia ben assolellat, rialler, un dia que incitava a viatjar, a passejar i a visitar cases, botigues, carrers, esglésies i museus si era el cas.
excursió turística: carrer Sant Jaume de Calaf
Hem pres l’A2 que passa per Sant Vicenç, Martorell, el túnel del Bruc, Igualada, i a Jorba hem trencat cap a Veciana, Prats del Rei i Calaf. Ens aturat a Prats del Rei per demanar recomanacions al Centre d’Informació. Una noia molt amable ens ha suggerit que visitéssim la Torre Manresana i ens ha informat de diverses excursions a peu, la més llarga de les quals era de quinze quilòmetres i que no la podíem fer avui.
excursió turística: La plaça dels arbres de Calaf
Hem continuat fins a Calaf, hem aparcat a la Plaça dels Arbres, al centre del poble i hem pujat carrer de Sant Jaume Amunt cap a l’església, i hem arribat fins al carrer Xuriguera a dalt de tot, sempre pel barri antic.
excursió turística: Barri vell
Ara sí ara també hi havia botigues tancades, cases enrunades i d’altres que es venien. Les nostres dones, acostumades a passar l’estona mirant botigues i comparant vestits de moda no s’ho passaven gaire bé. Sort que hem pogut comprar cigrons de l’Alt Anoia, petits com arbequines però molt bons un cop cuinats; també hem comprat a la mateixa botiga ous de gallina d’un poble del costat, que es veu que tenen molta anomenada i val la pena, ja que hi som.
excursió turística: Castellfollit Riubregós
Hem deixat les compres al cotxe i hem tirat avall, per la part nova. De seguida hem arribat a l’estació del tren, però resulta que de trens a penes en passen i ens hem avorrit de mirar les vies soles. Allà mateix, a la vora de la carretera de Manresa, hi havia un celler on hi hem entrat a comprar un vinagre de qualitat. També venien guixes, producte mitològic dels temps de guerra; n’hem comprat mig quilet per provar-ho. Hem anat cap al cotxe i abans d’arribar-hi ens hem aturat a una pastisseria a tocar de la plaça per comprar una mica de coca que feia bona pinta.
excursió turística: Castell de Castellfollit de Riubregós
Amb el cotxe hem anat fins a Castellfollit de Riubregós, per la carretera que va fins a Torà i a Pons. Hem deixat el cotxe al davant del restaurant on teníem hora per dinar i el Nani i jo ens hem enfilat a dalt del castell enrunat i en procés de rehabilitació; les dones s’han quedat a fer beguda al davant del restaurant, prenent el sol i mirant passar els cotxes.
excursió turística: Vistes des del Castell de Castellfollit
El camí s’enfilava amunt amunt, sense afluixar ni un instant. Feia la impressió que estrenàvem un camí nou, arreglat no fa gaire i fet per a cridar els turistes amants d’història. Quan faltava poc per arribar-hi, un grup de persones d’aquelles acostumades a manar ens han dit que estaven a punt de tancar la porta, però potser perquè ens han vist la cara de terror, una noia ens ha dit que tot i així que ho provéssim, que potser encara ens hi deixarien estar una estoneta, per tirar un parell de fotos. I hem seguit pujant.
excursió turística: Un país de farigoles
Efectivament la porta estava oberta i no hi vèiem ningú; hem entrat: la vista impressionant, el poble a sota i enllà enllà muntanyes, camps de colza d’un groc enlluernant i cases i masies escampades seguint el curs del Llobregós. Nosaltres tirant fotos abans no ens fessin fora. De seguida hem vist el vigilant “tancaré aviat”; li hem dit que tal com ens ho digui marxaríem. Però en un forat, potser una antiga sala del castell, un altre gent amb molta autoritat parlaven de projectes, d’inversions, de somnis i potser de realitats. Nosaltres clic que clic aprofitant els darrers segons d’oportunisme.
excursió turística: Castellfollit de Riubregós, mirant a llevant
Quan el grup ha sortit del seu forat ens han mirat com si fóssim escarabats i hem marxat; un tímid adéu que ni tan sols ens han contestat i camí avall, direcció al restaurant can Pep.
excursió turística: Restaurant can Pep
Les dones seguien parlant assegudes al davant del restaurant. Hem entrat, ens han assignat una taula i hem demanat (jo, escudella amb carn d’olla d’aquella que mengen sant Pere i els àngels del Cel, I galta de porc amb cargols). Hem menjat molt bé, moltíssim bé per a ser exactes; hem menjat d’aquella manera que et fa venir ganes de somriure i fins i tot riure quan hi penses de tant bé, de tant sorprenentment bé. Ei, i els del restaurant molt bé també, oferint-nos més carn d’olla, més escudella, més cargols. Entre aquest dinar celestial, entre els cafès i la beguda d’abans del dinar, tot plegat cinquanta-sis euros, que amb la propina ens ha sortit a quinze euros per cap.
excursió turística: Monestir de Santa Maria del Priorat
Quan hem sortit hem vist anunciat el monestir de Santa Maria del Priorat, a sis-cents metres. Hem preguntat com s’hi anava i ens han assenyalat un lloc a l’altra banda del riu. Hi hem anat. A vegades les pedres, les farigoles florides, el gram de la vora del camí i els camps de colza del fons de la mirada, a la tarda prenen un color d’amor antic, i et vénen ganes de seure i parlar de qualsevol cosa per intentar que el temps no passi, o si més no, retenir-lo a la memòria durant hores, dies i anys.
excursió turística: Gegants de Prats del Rei. Miquelets
Hem anat fins a Prat del Rei. Hem aparcat al davant d’una fusteria i hem caminat pels carrers d’un poble endreçat, carrers amples i nets, cases antigues com acabades de fer, una plaça porxada amb murals de rajoles, uns gegants exposats a l’Ajuntament; un poble amb tres esglésies i dos forns o més, i una escola amb no gaires nens i uns horts a tocar de la riera. I una gent….. una gent! que semblava que ens coneixien de tota la vida.
excursió turística: Prats del Rei. Plaça de l’Ajuntament
Hem anat fins al forn Isabel perquè ens han dit que es feien el pa ells, però no obrien fins les cinc i encara faltava un quart d’hora. O sigui, que les dones s’han assegut a un banc on hi tocava el sol i el Nani i jo hem anat fins a veure si per la riera hi passava aigua. Hem trobat dues senyores que ens han dit per quins camins havíem de passar. Després un home que feia de pagès ens ha explicat històries i anècdotes i nosaltres embadalits escoltàvem com ens deia que la riera o el riu, tot ple de canya-xiula, era visitat per porcs senglars, cabirols que es menjaven les cols i fins i tot una parella de visons, escapats d’alguna gàbia del voltants, que es menjaven gallines i conills.
excursió turística: Prats del Rei, església de Santa Maria
Finalment ha sigut hora de tornar. Però encara ens ha quedat esma de visitar la Torre Manresana, als afores del poble però a molt poca distància. Hem aparcat a tocar del monument. Tres-cents anys d’història en una torre circular encimbellada amb una bandera estelada. Uns plafons ens explicaven que des d’allà, les tropes amigues observaven les operacions militars als pobles que quedaven sota nostre, Prats del Rei i Calaf. Trenta-cinc mil soldats espanyols i francesos contra vint mil catalans i austríacs. Finalment aquesta batalla la vam guanyar nosaltres, com totes les que hem lliurat en igualtat de condicions. I així, amb l’autoestima una mica inflada hem tornat a pujar al cotxe per donar l’esquena a aquell país que començàvem a estimar.
excursió turística: La Torre Manresana
Aquestes construccions recorden a les boniques torres de vigilancia d’Eivissa (Torres piratas Ibiza). La mítica Torre des Savinar és un clar exemple des de on es pot veure Es Vedrà. També parlant de Eivissa (la coneguda illa balear “Ibiza”), trobem la Torre de Ses Portes des de on pots gaudir de boniques vistes de Ses Salines i altres platjes verges. Al blog de Motoluis trobarás molta més informació sobre la illa.
Hem optat per seguir la carretera que portava a Igualada passant per les vores de Rubió. I encara, a dalt de la carena ens hem aturat a sota el rengle de ventiladors gegants dels que a costa d’un soroll impressionant van fent electricitat pels grans consorcis espanyols. L’amplada de la base impressiona, i l’alçada dels generadors també. La tarda es feia vella, l’aire refrescava i tots enteníem que la jornada s’havia acabat.
excursió turística: Immensos generadors aeròbics
Hem seguit cap a llevant, hem sortit a l’autopista a l’alçada d’Òdena, i enfilant Castellolí em passat el túnel del Bruc en direcció contrària de la d’aquest matí. A quarts de vuit estàvem a Sant Boi, i de seguida aparcàvem al davant de casa a la Colònia.
excursió turística: Pels carrers de Calaf
Ara s’ha fet fosc. Encara veig els camps de farigola i el groc immaculat dels camps de colza. I la Torre Manresana i els exèrcits que combatien a les portes de Prat del Rei. I l’escudella de can Pep i uns camps a la vora la riera. Tot plegat un bon país, un territori amable que convida a que hi tornem. I, creieu-me, estic segur que hi tornarem.
excursió turística: Cirerers florits
Aleix Font. 19 d’abril de 2016.