EXCURSIÓ DE SANT CLIMENT DE LLOBREGAT A LA FONT DE CAN RAMONEDA
Distància 14,760
Desnivell acumulat 460m
Temps: quasi 5 hores
Avui hem fet una excursió un pèl llarga per les nostres possibilitats, però bonica i aconsellable perquè transcorre majoritàriament entre boscos de pins, alzines i alguna roureda. Pel camí hem trobat tres fonts i a la riera ens hi acompanyava el picaroleig de l’aigua saltant damunt la licorella.
excursió pels boscos de Sant Climent. Turó del Castell d’Eramprunyà
Hem aparcat el cotxe al costat del cementiri de Sant Climent i dels tres camins que en surten hem pres el que baixava lleugerament en direcció a ponent. És un camí d’una certa amplada per on hi circulen esporàdicament, a part de bicicletes, alguns cotxes. Sempre s’ha de seguir el camí més fressat. Si no fos que de tant en tant fa corbes diria que sempre hem d’anar rectes, o sigui, mirant d’esquivar els caminets que van trencant a dreta i esquerra.
Després d’una estona d’anar baixant, el camí es comença a enfilar lleugerament. A poc més de dos quilòmetres (km 2,3) trobarem un trencall que baixa a l’esquerra, no l’hem de seguir. Continuem pujant lleugerament i a tres-cents metres en trobem un altre que s’enfila a mà dreta: tampoc no el prenem. Sis-cents metres més enllà (km.3), just quan comença una lleu baixada, hi un altre trencall, també a mà dreta, i tampoc no el prendrem. A cent metres d’aquest trencall es probable que trobem un toll al mig del camí que ens impedeixi passar, però a mà dreta hi ha un corriol que ens permet voltar fins l’altre costat de l’obstacle.
El camí baixa una mica i de seguida s’enfila uns cinquanta metres cap amunt; a dalt hi ha un camí a mà dreta que no prenem (km.4,3). Tornem a baixar quaranta metres, tornem a pujar altre cop quaranta metres i els tornem a baixar; a l’inici d’aquesta baixada (km 5) hi ha un camí a l’esquerra que tampoc prendrem. Ara la pujada serà de vuitanta mentres; al començar a pujar hi ha un camí a l’esquerra que no seguim. Seguim pujant, a quatre-cents metres just on hi ha un forta corba,deixem un camí a mà dreta, i cinc-cents metres més enllà n’hi ha un altre a a l’esquerra que tampoc prenem. Quasi al cim ens trobem dos camins que van cap a llevant i un cap a ponent, nosaltres cap a ponent (mà dreta). Hem arribat al punt més alt i ara fem un forta baixada. Continuem, trobem uns camins a mà dreta que desestimem.
Font de can Ramoneda
eguim baixant per un camí tot ple de pedres; era un antic carrer d’una urbanització que mai es va construir i que ara ha perdut l’asfalt i es tot ple de pedres que dificulten el caminar. Al quilòmetre 7 ens trobem un camí de terra que es despenja a mà esquerra. Vegetació de riera amb grans arbres. Quan a som a baix del tot hi ha un corriol cap a ponent que ens durà a la font de la Salamandra. Aquesta font és una mena d’altar de catòlics integristes, amb un mosaic que representa una cara d’un home que vol ser Jesucrist, ram de flors de plàstic i alguna llàntia que per les nits de màgia algú les deu encendre. La font quasi no raja. Tornarem pel mateix camí que hem vingut fins a trobar el camí ample. En aquest punt hi ha un corriol que també ens duria fins la font del Ferro, però nosaltres hem seguit el camí ample.
La Font del Ferro
A sis-cents metres (Km 9) hi ha el trencall a mà dreta que ens durà a la font del ferro, que avui ja no rajava pel broc; en canvi per algun lloc s’escolava aquella aigua oliosa que abans se li atribuïen qualitats medicinals. Els arbres cobreixen el lloc i en èpoques de calor s’hi està molt bé per reprendre l’alè. Tornem pel mateix lloc fins a trobar el camí ample.
Camí de la Font del Ferro cap a Ca n’Amat
Continuem l’ excursió pel camí ample avall, en el sentit de l’aigua de la riera, fins arribar a can Amat, un conjunt de tres cases senyorials amb jardins i hortets que avui semblaven abandonats. Suposo que l’estiu hi ha més vida. Abans d’arribar-hi ens hem trobat un rètol que posava “propietat particular”, però no ens privava pas el pas ni crec que sigui la intenció d’aquest advertiment, perquè aquest mateix camí és el que ens portaria fins a Gavà si hi volguéssim anar.
Una de les cases de Can Amat
Just passar la primera casa hi ha un trencall a mà esquerra que ens durà fins la riera, i just passada la riera surt un corriol a mà esquerra (riera amunt) que ens durà, dos-cents metres més amunt, fins la font del Mas Vilar (cal baixar a la riera per unes escaletes). Aquesta font sempre l’hem trobat amb un bon doll d’aigua. Hi ha, com a totes les fonts d’aquest país, el rètol preventiu d’aigua no tractada, però és una aigua bona i fresca.
La font del Mas Vilar justifica una excursió
Per seguir l’ excursió, la manera més fàcil és recular per on hem vingut fins retrobar el camí ample, i continuar el camí pel que veníem en direcció cap a Sant Climent. Però nosaltres hem fet una variant. Just pujar les escaletes de la font hem seguit pel corriol riera amunt, i a pocs metres hi ha un pas que puja dret, vuit o deu metres, fins a trobar el caminet que ens duria fins a Bruguers si seguíssim riera amunt. Nosaltres anem riera avall i al cap de quasi un quilòmetre retrobem el camí ample, que ara puja força.
Segons el tram duu més o menys aigua
A dalt de la pujada ens trobem un camí ample. El seguim a mà dreta. Abans d’un altre quilòmetre arribem al coll de can Bori. Prenem el camí a mà esquerra i baixem fins la riera (km 13). Continuem riera avall fins trobar unes cases. A mà esquerra hi ha un camí que passa la riera i s’enfila en direcció nord. Al cap d’una estona la pujada es fa més forta i al cap de munt hi ha el cementiri, on fa cinc hores hem encetat aquesta excursió.
Les falgueres són herbes prehistòriques
Tots, excepte l’Antonio estem cansats, molt cansats, però feliços de l’esforç i dels records d’aquestes hores: de l’olor de ginesta que ens ha acompanyat per tota la llargada de l’excursió, per les ombres impenetrables en els llocs del bosc d’alzines i roures, pels pins gegants, pels colors de les flors que han piguellat les vores del camí, pel soroll d’aigua a la riera, per les vistes extenses des del turó de l’Eramprunyà fins a l’ermita de Sant Ramon. És molt bonic caminar en primavera.
A un quart de tres hem arribat al cotxe. Les previsions del temps havien dit que durant el matí perduraria el temps assolellat i que a la tarda canviaria radicalment, plouria i entraria l’aire fred. Fins ara s’han acomplert, i per ponent veiem el front de nuvolades que s’esperen que sigui l’hora per poder entrar a sobre nostre. De moment, nosaltres pensem en el dinar que també ens espera a casa nostra i, per això, avui creiem que és millor no aturar-nos a fer la cervesa del final de l’ excursió.
Descarrega el Track
Sant Climent Font Can Ramoneda
Aleix Font.
18 de maig de 2017