Excursions a peu: La bassa de la font, a l’estiu amb l’Oriol
Avui tornem a la zona de Sant Ponç, i el motiu és mostrar-vos la Font de la Bassa de Sant Ponç, que alguns anomenen Font Freda. Es tracta d’una font situada a 350 metres d’alçada, d’un cabal pràcticament estable durant tot l’any, i que segons ens diuen els que ho saben, no s’ha assecat mai, ni durant les pitjors sequeres.
Aquesta font compta, donem gràcies, amb un grup de fidels que vetllen per la conservació. Com si es tractes d’aquelles organitzacions secretes de cavallers templers que cuiden un talismà durant totes les generacions de la història, doncs aquesta font també té aquest privilegi. El Nani i jo vam tenir l’estranya sort de poder parlar amb un d’aquests cavallers que ens va desvetllar el secret: “Somos un grupo de amigos que una o dos veces al año venimos a reparar los desperfectos que de manera accidental o provocada van deteriorando el estanque” Aquell día precisament, la bassa del costat estava quasi buida i s’estava omplint amb el doll de la font. L’havien netejat de l’excés d’algues, havien pintat les parets i reparat algunes esquerdes per on es perdia aigua.
Excursions a peu: Des d’aquest punt comencem l’excursió
Venim de Sant Vicenç dels Horts, passem Vallirana i al sortir del poble passem els trencalls de les pedreres, també les Casetes d’en Muntaner i les Casetes d’en Julià. Comencen unes fortes corbes de la carretera i una zona de dos carrils de pujada. Després de les darreres cases i abans d’una corba a l’esquerra, trobarem a mà dreta un trencall de camí de terra amb una zona ampla per aparcar. Allà deixem el cotxe (coordenades 41º23’22.50” 1º23’30.04”).
Excursions a peu: la bassa el dia 1 de març de 2016
Seguim aquest camí ample. A uns 700m arribarem al coll Vendrell, senyalitzat. A mà esquerra surten tres camins quasi del mateix lloc; prenem el tercer. A uns 500 m. Veurem una esplanada amb uns pins i roures molt alts. Al fons de l’esplanada, a ran d’un pom de canyes hi ha la bassa, i a tocar hi ha la font. Beveu aigua en homenatge a aquest do de la Natura i ompliu-ne les cantimplores.
Excursions a peu: El campanar del monestir de Sant Ponç
Si seguíssiu el camí ample en la mateixa direcció us trobaríeu un altre camí que ve de la carretera. A mà dreta us apropareu al monestir, i per intuïció trobareu camins per arribar-hi. No és gens perdedor.
Però nosaltres vam anar pels corriols. De la font tornem en darrera i prenem un camí a l’esquerra, que baixa lleugerament. Allà mateix, després d’un petit sembrat, trenquem a mà esquerra. El camí planeja, entollat pel desaigua de la font. Ens creuem amb un altre caminet, però seguim en la mateixa direcció. Aquest caminet va baixant fins arribar a la riera. Enfront mateix surt un altre camí que s’enfila. Seguint-lo arribarem a dalt de tot, on hi ha el monestir.
Excursions a peu: Monestir de Sant Ponç de Corbera
Després de visitar per fora el monestir (per dins només es pot visitar alguns diumenges, o bé anant a l’Ajuntament de Corbera i concertar la visita) tornem a l’esplanada del darrera. Prenem qualsevol caminet que baixa en direcció sud. Haurem d’escollir la tendència cap a la dreta, però amb descens (perquè n’hi ha alguns que planegen massa cap a la dreta). Ens portarà a la riera passant per uns antics safarejos i recuperarem el camí que abans havíem travessat. Ara el seguirem cap a ponent i girarà cap al sud. Des del monestir fins la carretera hi ha uns dos quilòmetres i mig de camí planer amb una lleugera pujada.
Excursions a peu: Marfull florit
Entre setmana es tracta d’un paratge tranquil, entre bosc de màquia amb pi blanc, brucs, marfulls, cirerers de pastor i llentiscles; també hi abunda l’aritjol que en segons quines temporades llueix els seus raïms de granets vermells.
Quan n’és la temporada hi abunda la llenega negra, els pinetells (pels que no són del país, mollerics), llèmenes (idem: llengua de bou) i algun rovelló.
Quan hi vam estar nosaltres, el primer dia de març, el marfull estava en plena florida, i també els llúcius, i als antics sembrats els ametllers.
Excursions a peu: El llúcio s’utilitza per empeltar els cirerers
Tal com fan els japonesos amb els ametllers, quan érem més joves anàvem amb la dona a mirar la florida dels marfulls a les màquies de Torrelles. També els llúcios floreixen a finals d’hivern. Ara no ho sé si es fa, però abans els pagesos en conreaven i també n’arrencaven de les rieres per empeltar-hi els cirerers.
Aleix Font
1 de març de 1916