LA SEU VELLA DE LLEIDA. EL MILLOR MONUMENT DE CATALUNYA
excursió turística: El turó de la Seu Vella
Excursió a Lleida. En el nostre periple per les capitals comarcals de Catalunya, avui hem anat d’ excursió fins a Lleida capital. Poc ens ho pensàvem quan sortíem pel matí, que avui veuríem unes de les meravelles de Catalunya, el turó de la Seu vella de Lleida. I tinc la impressió que no érem els únics ignorants d’aquest conjunt arquitectònic sorprenent, per grandiós i preciós, i per la situació on hi està emplaçat.
excursió turística: La plaça de Sant Joan
A les deu sortim de Sant Boi. Volíem anar a Bellpuig, perquè la idea era destinar el matí a visitar carrers urbanitzats plens de botigues, i la tarda anar a comprar oli a Castelldans i també als Omells de Na Gaia. Però en la conversa a dins del cotxe, les dones han suggerit d’anar fins a Lleida, la ciutat desconeguda i una de les que ens faltava visitar en la nostra col·lecció de capitals de comarca.
excursió turística: La Verge del Carme
Per tant, hem continuat uns quilòmetres més i ens hem arribat fins a la capital del Segrià. Hem entrat per la banda nord, hem seguit pels carrers més amples i hem anat a parar a un pàrquing al costat de la Plaça de Sant Joan.
excursió turística: Passejant per la ciutat
Al sortir a l’exterior passegem pel carrer del Carme, botiga a botiga, fins l’estació de la Renfe. Girem cua i per la Travessia del Carme baixem per Democràcia i tornem al Carme. Això que sembla un tros petit de la ciutat, al nostre pas d’ara una tenda de roba, ara una botiga de sabates, ara un lloc on hi ha coses del parament de la llar i ara un altre amb unes monades per si tinguéssim nens molt petits, ens representa dues hores i ens fa arribar a l’hora de dinar.
excursió turística: Al restaurant La Masia
El Nani i jo ja havíem filat unrestaurant que ens havia fet el pes, però hem preguntat, per si de cas, i una parella molt amable ens han confirmat la nostra impressió. Així doncs ens dirigim al restaurant La Masia, al carrer Democràcia, un restaurant molt ben arreglat on a l’hora que hi arribem no hi ha ningú més que nosaltres. De mica en mica es va omplint, i ben aviat totes les taules estan ocupades. Mengem molt bé. El Nani i jo veníem amb la intenció de menjar cargols i hem quedat satisfets. A les dones no els agraden els cargols i de primer han demanat amanides d’aquelles d’avui en dia. Els segons cadascú els ha triat d’acord amb les seves preferències, i de postres, que són el detall de qualitat dels restaurants, hem pogut menjar un braç de gitano d’aquells que abans eren els postres més preuats dels diumenges.
excursió turística: Pujant al turó
A la sortida hem pensat que per ajudar a pair podíem pujar al turó de la Seu Vella, que està a tocar. Hem tornat a la plaça de Sant Joan, hem pujat a les escales automàtiques i quan hem sigut a dalt, un home molt amable ens ha indicat que una mica més amunt hi havia l’ascensor que ens portaria fins a dalt de tot.
excursió turística: La Seu Vella
I allà, a part de les vistes sobre la ciutat i per tota la comarca, hem intuït que entràvem a un àmbit històric de primera categoria nacional i mundial. Uns edificis conservats de fa mil anys, grandiosos, amb portalades i finestres d’estil gòtic, de quan érem independents i els millors arquitectes europeus treballaven per nosaltres.
excursió turística: El palau del rei
Hem anat fins al Castell del Rei, ens hem abocat als balcons sobre la ciutat on la vista és ample i les distàncies es difuminen en totes les direccions de la circumferència planetària.
excursió turística: Nau central de l’església amb la rosassa
Hem baixat fins a l’entrada de la Seu Vella i hem pagat l’entrada, quatre euros per persona (suposo que era un preu arregladet per l’edat que ja tenim) i que posats a fer, una vegada que hem vist el que hem vist, n’hauríem pagat molts més si ens ho demanessin.
excursió turística: Una capella de l’església
A dins hem visitat l’església (Seu Vella) d’un preciós gòtic català, amb els sostres altíssims i el sol de tarda entrant per les rosassa de la nau central, hem passejat pel claustre monumental que convida a seure i a pensar, i finalment, el Nani i jo, hem pujat els dos-cents trenta-vuit graons del campanar i hem pogut veure el paisatge des del punt més alt de la ciutat.
excursió turística: El claustre
De totes maneres he de confessar que l’esforç de la pujada no compensa el goig de la mirada; és cansat i perillós de baixar, i la vista és bona, evidentment, però només una mica més de la que hi ha abans de la pujada. En fi, que com a promesa, o com a currículum està bé, però a partir d’una edat comença a ser un repte agosarat.
excursió turística: A dalt del campanar
Quan hem baixat ja començava a ser hora de pensar en tornar a casa. Avui feia molt bon dia i la baixada era un passeig agradable. Mentre anàvem en direcció a la plaça de Sant Joan, en sentit contrari, turó amunt, hi anaven quantitat de magrebins o musulmans que segurament hi venien a resar.
excursió turística: La ciutat des de dalt del campanar
A la plaça de Sant Joan, avui hi havia TV3 fent el seu programa setmanal Divendres, amb l’Espartac Peran i els seus ajudants. Ens hi hem aturat una estona i hem pogut veure i escoltar el ball del Garrotín, aquell flamenc antic cantat en català.
excursió turística: Porta dels Apòstols
I se’ns ha fet tard per acabar de complir el programa que havíem pensat. Hem pres l’autovia A2 i directes cap a Sant Boi. Un altre dia ja anirem a visitar el poble d’Els Omells de Na Gaia que, a part de petit i segurament que molt bonic, segons van dir a TV3 té el privilegi de ser el poble més endeutat de Catalunya. I només per això ja val la pena d’anar-hi una a passejar.
excursió turística: Espartac Peran i El garrotín
I per acabar, una menció a Màrius Torres, el poeta de Lleida.
ENYORAMENT
Estimo tant el meu enyorament
que, si al país que enyoro,
un àngel em volgués portar sobtadament,
diria a l’àngel:
-Àngel, espera’t un moment;
ara no puc venir; és que no veus que ploro?
Màrius Torres
excursió turística: El poeta
Aleix Font, 17 de maig de 2016.