APLEC DE SANT ANTONI
DIUMENGE 17 D’ABRIL DE 2016.
excursions a peu: Cartell de l’aplec
La petita excursió per anar a l’Aplec de Sant Antoni, per alguns és com una mena de signe d’identitat, com ara el color de la pell, el parlar català o l’haver nascut a un país gloriós, com ara els Estats Units d’Amèrica. Per alguns, com ara la nostra colla d’amics, l’anar a l’Aplec de Sant Antoni és com reafirmar uns lligams d’amistat i de fidelitat a la memòria que ens uneix.
excursions a peu: Acabats d’arribar al cim
Fa seixanta-dos anys que es va començar a fer aquest aplec. Jo llavors tan sols tenia tres anyets i em va passar desapercebut. Però quan l’edat començava a teixir llaços eterns amb els amics de tota la vida, aquest aplec va començar a lluir com un far al damunt dels nostres records.
excursions a peu: Els amics
Hi anàvem a acampar en nits d’amistat. Hi ballàvem sardanes quan ballar era un lligam amb les amigues. Hi rèiem, hi jugàvem, caminàvem, ens hi quedàvem a dinar i tornàvem a casa quan el sol s’en retirava pel ponent. I cada any va ser un cita ineludible.
excursions a peu: La Colònia als nostres peus
Després la vida ens va portar a cadascú pels seus camins i ens vam perdre alguns aplecs. Però darrerament, en temps de primavera, quan les sardanes ens cridaven hem retornat al cim del Montpedrós. I, mira, talment un deure desitjat ens hi hem tornat a trobar molts d’aquells que hi havíem anat quan érem infants.
excursions a peu: El vent ha tombat una carpa
Enguany la cosa no estava massa clara, però el Jaume ens va cridar amb un missatge de whatsapp “no hi podem faltar”, i ara uns, després uns altres, al final hi hem anat una bona colla: el Jaume i la Mercè, la Remei i el Juan Antonio, la Josefina, el Pere i el Jaume, la Tina i el Nani, l’Antònio i la Fina, i la Cóncep i jo. Una bon grup en representació de tots els que hi hauríem d’haver anat.
excursions a peu: Guaitant paisatge
Hem marxat a les deu, en cotxe fins al coll de can Cartró i caminant hem seguit pel Pla de les Bruixes, cap al Bassot i pel camí que s’enfilava hem arribat a dalt de tot. Tot el camí ple de gent que pujava o que tornava. A cada instant ens aturaven per comentar compliments d’educació. I al pla del cim, ple de gent, de sol i de vent, ens hem dirigit fins l’extrem que mira a la Colònia. I allà ho hem vist.
excursions a peu: Vistes del Pla del Llobregat
Per primer cop a la nostra vida hem vist Mallorca des de Catalunya. A l’esquerra de Sant Ramon, destacant de l’horitzó dues muntanyes difuminades per la distància, immòbils sota els núvols que ara hi eren i ara no. Ha sigut bonic, i ho ensenyàvem a tothom que arribava “Guaita, allò és Mallorca!”.
excursions a peu: Sant Ramon al fons
Hem ballat sardanes. L’única rotllana en tot l’aplec era la nostra. Ja no se’n ballen de sardanes com abans, és una d’aquelles coses que el temps s’ha emportat.
excursions a peu: Ballant sardanes a l’Aplec de Sant Antoni
Ens hem instal·lat a una taula al costat oposat del pla, cap a la part de Sant Vicenç. Hi hem afegit una taula que els amics de Santa Coloma ens han deixat i també hi hem portat cadires per a tots. Hem dinat els entrepans que cadascú s’ha dut de casa.
excursions a peu: Interior de l’ermita de Sant Antoni
La meteorologia ha canviat, de la calor de ple estiu a passat a un vent fort i fred, que després s’ha encalmat i ha tornat la calor. Els núvols anaven i venien fins que s’ha aclarit del tot. I així, buscant l’ombra i el sol, parlant de tot i de res, hem acabat de dinar.
excursions a peu: Sortint de l’ermita
Unes fotos de grup per al record, hem guardat taula i cadires, ens hem acomiadat dels amics que havien organitzat l’aplec, i hem baixat. Ara érem els únics que anàvem per aquell camí i el sol de tarda feia un color de mel. Al pla del Bassot encara hem mirat si es veia Mallorca, i sí, encara es veia, però més tènue, més difuminat, com si fos un somni bonic que es desfà a la memòria.
excursions a peu: La tornada
Hem anat a fer beguda al bar Vicenç, del coll de can Cartró, ens hi hem passat ben bé una hora fins que ha sigut l’hora de marxar. Ens hem acomiadat, cadascú ha marxat en el seu cotxe excepte la Mei i el Juan Antònio que han preferit baixar a peu.
excursions a peu: Aplec de l’any 1967
L’any que ve, si Déu ho vol hi tornarem. Però mentrestant, com que ens hi trobem bé amb els amics, hem decidit que ben aviat repetirem una sortida, potser a sant Ramon, potser a algun altre lloc. La qüestió és retrobar-nos, i si pot ser a la muntanya.
excursions a peu: la foto de grup 2016
Aleix Font
17 d’abril de 2016