EXCURSIÓ A LES GORGES DE CARME
Excursions a peu: Així es veia Montserrat
Avui, 13 de juliol de 2016, dia de Sant Enric, hem anat a caminar a un dels millors llocs possibles en un dia de calor, a la Riera de Carme i concretament al tram comprès entre Santa Càndia i uns quatre quilòmetres riera amunt.
A quarts de vuit hem marxat de la Colònia l’Antonio, el Ciscu i jo, i a Sant Boi hem recollit al Nani. Prenem l’autovia a Sant Vicenç dels Horts i directes fins a Igualada. Sortim a l’Espelt i prenem els indicadors per anar a Santa Margarida de Montbui, carretera de Valls i La Llacuna, Nucli vell de Santa Margarida i carretera amunt fins arribar a les vistes del castell de Miralles. Prenem la carretera que duu a La Pobla de Claramunt i al cap d’un o dos quilòmetres trenquem a mà dreta pel primer camí de carro que hem trobat. Ara sempre avall. A mà dreta hem deixat un camp de nogueres, més avall un tancat amb gossos i de seguida prenem el camí que gira a l’esquerra i on hi ha un rètol de prohibició que hi diu “només veïns i serveis sota multa de nou-cents euros”. Muima! Però no hem fet cas de l’advertència i de seguida hem trobat una casa amb un cobert per aparcar a mà esquerra. Hi hem aparcat, i mentre els companys es posaven les motxilles hi he anat per presentar-nos.
Excursions a peu: La “casa de colònies”
Ha sortit una senyora acompanyada de la seva néta. Li he explicat que anàvem a fer una excursió per la riera fins a Santa Càndia i si ens donava permís per a deixar el cotxe, i me l’ha donat molt amablement, tot i que per parlar massa he posat la pota: li he explicat que ja havíem vingut una vegada que la “casa de colònies” estava tancada, i m’ha contestat, bo i rient, que no era cap casa de colònia, encara que ho devia semblar perquè s’hi estaven molts nens, tots néts seus. També ens ha dit que no hi havia aigua a la riera, que feia molts dies que no plovia i s’havia assecat. També ens explica que pel camí de la dreta la Diputació hi havia fet una zona de prevenció d’incendis mitjançant rucs; deu o vint n’hi havia pasturant pel mig del bosc.
Excursions a peu: Virella (també dit, Vidiella)
Hem seguit camí avall uns sis-cents metres, fins a la riera, ben seca (la darrera vegada, un juliol del 2011, ens havíem hagut de descalçar per poder-la passar), hem seguit el camí principal, que va per la dreta de la riera i passa tota l’estona per dins del bosc. De seguida hem trobat el pas canadenc i el tancat de filferrades electrificades perquè els rucs no en surtin. Hi hem entrat i hem seguit pel Bosc Negre, de la Serra de Feixes. A sota s’hi veia el mas de can Virella, enrunat i pasturat per dos ruquets, un de negre i un de blanc. Hem seguit fins a trobar el camí que baixa d’Orpí i l’hem seguit fins la riera, on amb goig hem vist que hi passava aigua, poca però suficient per alegrar la vista.
Excursions a peu: Un fil d’aigua
Seguim el camí, ara de pujada, fins a Santa Càndia, a uns cinc-cents metres encara no. La font estava seca, però de l’aixeta del costat sí que en sortia aigua. Hem anat fins al darrera de l’església i hem esmorzat a l’ombra de l’edifici.
Excursions a peu: Santa Càndia
Continuem. Reculem per on hem vingut i baixem uns cent cinquanta metres. Prenem el camí ample de mà dreta que entra fins un edifici. Passem el pontet que ens apropa a la casa i sortim a una esplanada. Prenem el camí que baixa a mà esquerra i ens situem entre la riera i una mena de sot allargat que en altre temps potser van ser horts o jardins. Més amunt hi treballa un pagès, al darrera un canyar de canyes americanes.
Excursions a peu: Pujant pel costat esquerra de la riera
De seguida el camí es torna un corriol que va seguin riera amunt. Ara la riera ja llueix de gorgs plens d’aigua que desguassa poc a poc. Riera amunt anem trobant gorgs importants, però nosaltres anem fins un que té poca fondària, a sota mateix d’un saltant que ara només té herbes i que goteja filets d’aigua. Des de Santa Càndia fins aquesta gorja hi ha un quilòmetre de distància i potser uns metres més. Hem baixat, ens hem assegut ran de l’aigua i m’hi he banyat. L’aigua era fresca, s’hi estava bé, només que al terra hi havia una pel·lícula de llot relliscosa que m’impedia de sortir. Sort que ha vingut l’Antònio i m’ha donat la mà.
Excursions a peu: Abans tot això era aigua
Reprenem el camí. Sortim de la riera. Reculem uns metres, vint o trenta, i prenem un corriol que s’enfila ben dret, fins que a cosa d’uns altres trenta o quaranta metres hem trobat el camí ample que seguia riera amunt. Aquest mateix camí al final es va fent petit i es torna un corriol, que baixa suaument fins la riera i al final, seguint unes marques de color groc (encara que no cal perquè no hi ha altre lloc on anar a parar) arribem al mateix lloc on hem passat la riera quan hem començat a caminar.
Excursions a peu: Observant la sequera
A menys d’un quilòmetre hem trobat la “casa de colònies”, hem anat a saludar la senyora per acomiadar-nos. Hi havia tres noies jugant al davant de casa i dues més una mica més lluny. Han cridat “àvia, àvia” i ha sortit. Li hem dit que ja marxàvem i li hem donat les gràcies per haver-nos deixat aparcar. S’ha interessat per l’excursió i ens ha ofert beguda, que hem refusat.
Excursions a peu: Orpí
Un cop al cotxe hem pres la carretera en direcció a La Pobla de Claramunt; hem passat el trencall de Santa Càndia, Carme, que estava de Festa Major, i al cap d’uns quants quilòmetres hem arribat a La Pobla de Claramunt. Hem aparcat al costat del retaurant Robert i hem entrat a fer la cervesa. Aquest restaurant és Hotel i bar i restaurant, i la zona del bar és com un Ateneu antic i agradable, de sostres alts, amb taules de marbre, un gran taulell i terra de rajoles antigues, un lloc d’aquells que necessites després d’haver fet una excursió.
Excursions a peu: La Riera de Carme
De tornada, per comptes de prendre la direcció “cap a Vilafranca” on hauríem trobat l’autopista que ens portaria a tocar de Castellolí, hem pres la carretera cap a Igualada, amb la gran volta, els semàfors i la multitud de retondes que ens havien de portar fins a la vora del Barri de Fàtima, d’Igualada. Qùe hi farem!
Aleix Font.
13 de juliol de 2016.
Excursions a peu: Un bany sempre refresca
