EXCURSIÓ A BUSCAR ORENGA

EXCURSIÓ A BUSCAR ORENGA, ALS VESSANTS DEL MONESTIR DE SANT PONÇ DE CORBERA

 

Avui hem anat d’excursió a buscar orenga, pels estofats i per les amanides de tomàquet. Ha sigut un dia especialment calorós, amb un cel color de cendra i una escalfor que no sabies si venia del cel o de la terra. Allà que algú podria definir com l’efecte forn. Però tampoc podem escollir gaire si volem recol·lectar. L’estiu, si es compta en setmanes es fa curt i quan te n’adones ja tot està passat, sec i pansit. La setmana passada vam anar a Carme, l’anterior no vam poder, la d’abans vam esmorzar i quan t’ho mires amb ulls esperverats t’adones que la vida és massa curta si vols fer-ho tot. Així que avui hem decidit anar a collir orenga per amanir alguns menjars.

excursions a peu: Un pom d’orenga per cadascú

excursió a peu orenga
Semblem nòvios esperant les xicotes

D’orenga se’n va veient. Però si en vols anar a collir no saps on anar a no ser que coneguis bé el País a còpìa de moltes passejades. Nosaltres tenim alguns recons apamats, però el preferit, aquell que ens ve al cor quan parlem d’orenga és l’ermita de Sant Ponç. A les coromines del darrera de l’ermita, arrenglerats a ran de marges s’hi fan unes bones mates de tota la gamma de colors, des de les orengues més blanquinoses fins a les més vermelles.

excursió a peu: Esmorzant

excursió a peu orenga esmorzar
També s’ha de menjar alguna cosa

L’orenga, com la majoria de flors, cal saber-la collir. No es pot collir tot el que està florit, cal deixar llavor per la propera collita, perquè en cas contrari, si es peca d’avarícia passarà el que ja li va passar al cavall d’Àtila, que no hi creixía res per on hi havia passat. Nosaltres acostumem a collir aproximadament la meitat de les tiges florides, i sovint fem la proporció de sis a quatre (i això val pel te de roca, per l’orenga, pel poniol o la farigola).

 

excursió  a peu: La bassa de Sant Ponç mai no s’asseca

excursió  a peu orenga sant ponç
A l’estiu és un goig aquesta bassa

Un cop collida cal fer-la assecar durant uns dies, dins d’una bossa de roba, o lligada amb un pom. La posarem en un lloc on  no hi toqui el sol i la deixarem poc més d’una setmana. A partir d’aquest termini ja es pot esmicolar al damunt dels tomàquets amanits, o a sobre el conill a la planxa, o a la pasta fresca. Si es vol posar en pots es pot passar pel molinet després d’haver-ne tret les tiges.

excursió  a peu: La bassa de Sant Ponç

excursió a peu orenga la bassa
A dins la bassa hi ha vida

Aleix Font

20 de juliol de 2016.

Visita altres llocs de l’autor:

parlemdeteatre.com

aleixcolonia.com

Post navigation

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *