EXCURSIÓ DE PUIGGRACIÓS A LA TRONA PASSANT PEL POBLE DE BERTÍ
excursió a peu: pels Cingles del Bertí
Avui hem fet una excursió especialment bonica. Hem caminat durant cinc hores, amb algunes paradetes, catorze quilòmetres amb un desnivell d’uns quatre-cents metres. Ara us explico el recorregut per si algun dia, algú de vosaltres s’hi anima.
excursió a peu: El Casclar (Castell de Bertí)
Hem marxat a les vuit cap a Sant Boi, però com tothom ja deu saber el trànsit estava colapsat i hem trigat molt a recollir el Nani. Després hem anat direcció Granollers i passat Mollet hem trencat cap a l’autopista de l’Ametlla. A la sortida de Llerona hem enfilat cap a l’Ametlla del Vallès i des d’allà cap al santuari de Puigraciós on hem deixat el cotxe. Ha sigut un viatge pesat, amb molt de trànsit i moltes aturades. Hem trigat més d’una hora i començàvem a caminar passat un quart de deu. Al santuari ja hi havíem estat en una anterior excursió, però aquest cop venint d’El Figaró.
excursió a peu: : Santuari de Puiggraciós
Hem anat per la ruta que indicava “Cingles del Bertí”, a la dreta del santuari, fins al coll de can Tripeta, i d’allà, en direcció nord oest fins al Casclar i a Sant Pere de Bertí. Sant Pere de Bertí estava desert, les cases i l’ermita tancades, els camins tapats d’un herbassar que ens arribava a la cintura, però amb una olor d’herba fresca que reconfortava. Tot i que la ruta prefixada ens feia recular per anar a sobre dels Cingles del Bertí per un camí ample i fressat, hem pres l’opció de seguir un corriol, marcat amb pintura groga i blanca, que tot mantenint la direcció nord s’enfilava fins dalt de tot de la muntanya i ens havia de portar fins a La Trona que és un gran cinglera separada dels Cingles del Bertí. Té una bellesa especial que fa que sigui una excursió molt racomanada.
excursions a peu: Els Cingles del Bertí amb La Trona com una torre de vigia
Aquesta opció ens ha portat per uns paratges de bellesa superior. Hem passat per dins de boscos de pi roig mesclats amb molta alzina, hem caminat per un corriol inacabable que en algun moment ens ha fet dubtar de si ens havíem equivocat, i al final hem passat per uns camps de civada preciosos que acabaven a sobre mateix de la cinglera. Cada paisatge ens confirmava l’encert d’aquesta excursió.
excursió a peu: Sant Pere de Bertí al mig de l’altiplà,
l’ermita, un parell de cases i unes feixes de cultiu. Tota la resta és silenci
Un cop arran de cinglera ja hem seguit el caminet que la ressegueix tota l’estona, ara en direcció sud, fins quasibé tornar-nos a lloc. La vista des d’aquí és preciosa. Tota la vall del Congost als nostres peus i el Montseny al davant, amb el record de l’excursió al Tagamanent i també al Puigdrau. Llàstima que avui estava mig emboirat i ens limitava la distància d’observació, però tot i així val la pena. Hi ha un lloc arrant de timba que es diu La Taula perquè hi ha una taula de pedra. Ens hi hem assegut per menjar quatre nous i encantar-nos amb el paissatge. Hem seguit el caminet fins dalt de tot la muntanya on, una senyera ens indicava que ja no havíem d’anar més enlaire i era hora de baixar.
excursió a peu: A partir d’aquí tot és baixada fins a Puiggraciós
Hem baixar per entremig d’un bosc d’alzines i hem trobat uns bolets, alzinelles, que semblaven ceps. De seguida hem trobat el camí ample i des d’allà, ràpidament hem tornat al santuari. He parlat amb una monja i m’ha dit que sí, que tenien hostatgeria m‘ha dit que no era ni un hostal ni una casa de colònies, sinó que estava pensada com a mitjà de compartir la seva manera de viure (Matines, Laudes, Nones, Vespres, Completes, passar el rosari, beneir el menjar, etc). Li he dit “Ah, bé!” i he marxat.
excursions a peu: La Torre del Telègraf, de Puiggraciós
Eren les tres i havíem de marxar. Ens hem aturat a un bar que hem trobat de baixada, hem fet la cervesa, ells, el Nani i el Ramon, normal i el Ciscu i jo sense alcohol, i un plat d’olives que, fixeu-vos la gana que teníem que fins el Nani n’ha menjat. A les quatre estàvem a la Colònia i, ara sí, ja em feien mal les cames.
excursions a peu: Caminant ran de cinglera
Hem vist una àguila impressionant i també dos corbs que han arrencat a volar a sota nostre, hem vist infinitat de floretes i camps de civada d’un verd de Pirineus, i un home que caminava amb dos bastons i dos ciclistes
Fins la setmana que ve, si Déu vol.
Aleix.27de maig de 2010