Excursions a peu: Avui a la Font del Catarrín, de Sant Boi
Camps de cirerers entre Sant Boi i Sant Climent de Llobregat
Avui hem anat a buscar espàrrecs al solei de la Creu de Can Cartró. Hem deixat el cotxe a mig camí entre can Cartró i la Creu del Querol i ens hem enfilat per un corriol molt ben fressat pel desgast de tantes bicicletes.
És preocupant constatar que la sequera ha sigut esgarrifosa fins l’extrem d’inhibir les esparregueres de la seva feina secular. Enguany no n’hi ha d’espàrrecs, i puc afirmar que és la primera vegada en tota la meva vida que no n’he trobat.
En realitat sí que n’hem trobat, entre els tres companys que hi hem anat, el Nani, l’Antònio i jo, tot just n’hem fet per una truita mal amanida. Me’ls han donat tots a mi, perquè si n’havíem de fer parts més hauria valgut menja’ns-els crus.
Excursions a peu: Creu de Can Cartró
Hem arribat al cim de la muntanya, lloc on hi ha la creu de can Cartró i on diuen que hi ha la partió dels quatre termes, Santa Coloma de Cervelló, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat i Torrelles de Llobregat. Allà hi havia hagut el Pi de Can Cartró que, segons deien els avis servia de guia als vaixells que venien de Mallorca per entrar al port de Barcelona, i que una forta ventada, d’aquelles que apareixen cada cent cinquanta anys, el va tombar.
Hem baixat pel caminet destrossat per on hi baixen les bicicletes i hem anat a parar al coll de can Pubill. Hem seguit baixant pel camí ample resseguit de baranes de fusta, obsequi del Reino de España, i quan hem deixat els camps de cirerers i hem entrat al bosc, hem pres el trencall que porta a la riera, on hi ha La Font del Catarrí (coordenades 41º21’10”N – 2º00’14”E)
Excursions a peu: Font del Catarrín
La font està arruïnada, trencada per obra i gràcia d’algú amb l’ànima negra que a martellades ha esbotzat el ventre de la mina. ¿Qui vetlla per les fonts a casa nostra? ¿A quina institució se l’hi ha rovellat la sensibilitat fins l’extrem de no adonar-se de tan de mal?
Perquè les fonts són la història del país, de les generacions que hi ha dut els fills i els néts, dels records de les hores més boniques, les fonts són el cor del paisatge, les fonts són una part important de la cultura, i en resum, les fonts són un termòmetre de la qualitat dels nostres governants.
Excursions a peu: Cirerers borronats a punt d’esclatar
A ponent de Sant Boi, de Santa Coloma i Sant Vicenç, i pels camins de Torrelles hi havia hagut un collaret de fonts que graonaven els camins per a donar-hi acolliment i repòs: Font de Golbes, Catarrín, can Codina, can Salgado, can Julià, can Soler, la del Rector, la Font Vella, la del Murri, la de can Formigueraire, la de l’Artiga, la del Restet, la del Micaló, la del Saltador, la de can Ràfols, la del Mas Sagarra, la de can Cartró, la del Porro, la del Vidre, i d’altres que m’han fugit de la memòria. Quantes en queden d’aquestes? Quantes nits sense dormir hi han dedicat els que ens governen el territori? El panorama fa plorar.
Excursions a peu: Creu del Querol
Per tornar al cotxe hem refet el camí i ens hem desviat cap a la Creu del Querol, lloc on segons diu la llegenda hi va morir el pastor Querol defensant el ramat de l’atac dels llops.
Avui ha fet un dia esplendorós. El país, farcit de primavera està a punt d’esclatar de flors, però faltat de pluges grogueja de fanals cansats i de clapes d’alzines seques.
Aleix.