L’entrada del Santuari del Miracle i La Creu de l’Aparició
Avui hem fet una excursió turística al Solsonès, concretament al Santuari del Miracle.
Què us diria del Santuari del Miracle perquè us féssiu una imatge del què és? Una clapa d’ombra envoltada de rostolls de blat segat? Un conjunt de construccions sagrades: església, claustre, ermites i creus? Un paratge misteriós on la llegenda encara hi viu? Un restaurant selecte amb un menú de catorze euros? O tot això i encara més. Avui hem fet una excursió turística a un lloc ben emblemàtic. Si tens pensat pasar-hi uns dies, segur que trobes alguna casa rural a prop, en algún poble del voltant.
La bassa
El Santuari del Miracle està al Solsonés, al municipi de Riner, a tocar de Solsona. Si hi vas des de Manresa, just després de Cardona hi ha l’indicador del Poble de Su. És la manera més directe d’anar-hi. Però també s’hi va bé passant per Solsona i després prenent la direcció de la Segarra (Guisona o Lleida), sortin de Solsona de seguida trobareu l’indicador que anuncia el Miracle.
Font de la Marededéu
Allà, el 1458 en el que eren prats de pastura, al costat d’un parell de boixos es va aparéixer una Verge nena a un parell de pastorets, primer al gran, que es deia Celdoni, i després al petit, el Jaumet. La nena va encarregar al més petit que donés l’encàrrec següent: “Digues al poble que fasse processons, i que les fassen devociosament, i que’s confessen i que es converteixin i que tornen a la part de Déu, i que si ho fan, Déu los ho relevarà… etc”. Sembla ser que després de donar aquest encàrrec, el Jaume es va morir de malaltia (se suposa que de pesta bubònica) però això va encetar una febre mariana amb processons i pelegrinatges.
Claustre
I s’hi van construir diferents edificis, l’església amb un retaule impressionant que brilla d’or i de pintures, i un orgue antic, i unes pintures d’aquelles tenebroses. Tal com passa a Montserrat, es pot homenatjar la Verge i al Nen Jesús si s’entra per una porteta camuflada al mateix retaule a la dreta de l’altar, es puja les escaletes i de seguida ets al cambrí; llavors cal baixar per l’altre costat que obre una altra porteta similar a la de pujada.
Retaule barroc
També hi ha, a la dreta, la recepció amb un claustre senzill i acollidor que normalment està tancat a les visites.
Edifici de gòtic civil
I un edifici de gòtic civil construït a les primeries del mil cinc-cents. I el restaurant aconsellable amb un menú de catorze euros els dies laborables (desconec com funciona als festius) amb tres primers i tres segons el dia que hi vaig ser. I postres i beguda i cafè tot inclòs.
Ermita de Sant Gabriel
I dues ermites, la de Sant Gabriel dalt del turó, a sis-cents metres de distància i on hi ha el roc de la Mare de Déu a tocar. I la de la Desaparició al final d’un Via Crucis al costat nord dels edificis.
Vistes de la Catalunya central. Rostolls de blat segat fins a l’infinit
I vàries creus (la més vistosa la la Creu commemorativa al davant de l’església, on la Marededéu es va aparèixer). I la bassa, i la font de la Mare de Déu, tot a tocar de la plaça del santuari.
Dolmen de la Marededéu
I moltes ombres a l’estiu on seure a pensar i a mirar la gran distància de camps segats i muntanyes altíssimes. I el silenci adornat de piuladissa de pardals i refilar d’alguna merla. I aquell benestar que s’encomana quan l’espai està farcit d’història i de llegendes, quan tens la sensació d’estar damunt d’un terra màgic, quan t’adones que no ets l’únic que ho ha notat i sospites que els monjos de Montserrat són centinelles d’uns llocs màgics: la muntanya de Montserrat, Sant Segimó del Montseny i El Miracle (benaventurats els apocalíptics).
Excursió turística: Ermita de la Desaparació
I que val la pena anar-hi a respirar. Per inflar el pit de goig, d’aquell aire que et fa somriure perquè sí, d’aquells racons que han trepitjat altres persones que a la seva manera percevien el mateix que intueixes tu.
Els darreres de l’església
Si voleu fer una bona excursió, a peu o turística, aneu al Miracle. Us asseguro que en marxareu millor, més reconfortats que quan havíeu arribat.
Aleix.
19 de Juliol de 2016.